Parin atenció a aquesta data: dijous 16 de març. D'avui en deu. Un dia important. Un dia marcat en vermell. On? Al calendari personal i vital del gran Jordi Basté. Aquell dia canviarà tot... Rectifiquem: aquell dia, TORNARÀ a canviar tot. Però anem a pams. El periodista de RAC1, el més escoltat de Catalunya, a banda de conduir el programa més escoltat pels catalans, cada matí, el seu imprescindible El món a RAC1, també col·labora amb La Vanguardia escrivint un parell de columnes setmanals. I la d'aquest dilluns ha estat una declaració d'intencions. Una sincera confessió. Un propòsit a ulls de tot el país, deixant constància per escrit de la seva ferma decisió.
Fa un temps, uns quants anys ja, Jordi Basté va emocionar els seus companys, amics i familiars. Especialment, les persones que més estima del món, les seves filles. Fa set anys, la seva filla gran, que aleshores tenia 12 anys, li va fer una petició: que deixés de fumar. I ho va fer d'aquella manera que només tenen els nens: sent directes i deixant-se de dobles sentits: "Em va demanar que deixés de fumar perquè no volia que em morís", reconeix Basté. Clar i català. Sense interpretacions possibles. "Mai oblidaré el lloc i l'hora", diu ell recordant el moment que li va dir. I després de preparar-se, llegint i consultant a metges, així ho va fer. Era el 18 de gener del 2016. Què deia aquell dia?: "La foto és lletja però l'objectiu s'ho val: l'últim cigarro. Avui deixo de fumar".
Què diu ara?: "Es va acabar"... O no tant. "Em vaig autoproclamar fumador a l'atur perquè temia tornar a caure. I així va ser". Perquè sí. El Jordi ha tornat a caure, com ell temia. Va ser el passat mes de juny, tot i que ho ha fet públic ara. Estava sopant amb uns amics a la Bodega Sepúlveda de Barcelona i un amic va sortir a fumar... El Jordi li va dir que li liés un a ell. "Me'l vaig fumar i no va passar res". Però una setmana més tard, en va caure un altre. I al juliol ja se'n fumava tres al dia. I a l'agost, "amagava els paquets sota les tovalloles perquè les meves filles no els veiessin". Cigarretes d'amagat tot l'estiu, "comprava Listerine a granel per evitar la pestilència bucal i em perfumava per anar a la platja". Les filles saben que ha tornat, però evita fumar davant seu "així no veuran com el cap del seu pare roda de vergonya per terra".
Basté, fart, ha tornat a agafar el toro per les banyes, "ha arribat el moment", perquè amb el tabac, com ell diu, "si caus, l'orgull de tornar-te a posar dempeus és infinit. Ho deixo novament". No ho farà sol. Un col·lega, Josep Martí Blanch, ho farà amb ell, després que dijous sortissin a fumar junts, en una pausa del seu programa, i a l'entrar, "ens deuríem fer tant de fàstic mútuament que al tornar a entrar a l'estudi ho vaig decidir". I ha posat data, l'esmentat 16 de març. Promet que la nit anterior penjarà, com fa set anys, "la darrera cigarreta en un funeral amb vistes a Instagram. I no hi haurà més felicitat en les nostres vides, que gràcies a la confessió i la promesa en aquesta columna, tornaré a intentar-ho i a aconseguir-ho". Segur que ho farà. I no estarà sol. Segons ens ha comunicat el mateix Basté, "ja hi ha gent que m'ha dit que també ho farà amb nosaltres"... Ja ho saben, si algú més s'anima, recordin aquesta data: 16 de març.