Lorena Roldán és una dona extraordinària, en el sentit genèric de la paraula. És la única persona en aquest món capaç de viure dos, tres o quatre-centes realitats paral·leles alhora. La de Cs va triar la política per guanyar-se la vida, però podria haver format part de l'elenc d'intèrprets de les pel·lícules de superherois i superheroines que triomfen al cinema. Jugaria amb avantatge, ella ja posseïx un do natural. Llàstima que la seva capacitat dramàtica sigui tan limitada. Sempre actua igual, diu el mateix, avorreix les pedres. Viu a cavall entre la Catalunya de 2020, el Bronx dels 80 i el Vietnam dels 60. Tot això com a mínim, perquè ens obliden de les catanes. La seva vida és un infern, hi ha enemics a tot arreu. Ella, tan assenyada, dialogant, respectuosa, ben educada, ella que sempre té una carícia, que mai et farà un lleig, se sent incòmoda. Dolguda. Ofesa. Victimitzada. Catalunya està trencada, no es pot sortir al carrer. Només quan ho fan ells per la sacrosanta unitat d'Espanya, és clar.

Carlos Carrizosa Lorena Roldán  Parlament - Sergi Alcazar

Junqueras Roldan comissió 155 al Parlament Sergi Alcàzar

Aquestes són les línies mestres del discurs que Roldán li ha intentat colar per enèsima vegada a la societat catalana mentre l'entrevistava Jordi Basté a RAC1. I ho feia demostrant un barra sideral, quan deia que "miri com està el Parlament", fent al·lusió a la crispació viscuda a molts plens. Crispació promoguda, patrocinada i executada per qui? Vaja, vaja. Amnèsia selectiva. El locutor no podia contenir el que sentia, i amb una senzilla pregunta començava un frec a frec que retratava la tarragonina amb exactitud. "Vol dir?" La de Cs argumentava que "fa 4 mesos teníem contenidors cremant". Li fallen les dates, però ok. "Hi va haver una sentència. Van durar 48 hores", li etzibava Basté. Roldán, a la seva, treu el tall de la Meridiana, on les úniques víctimes són manifestants atropellats per exaltats. Gent que té el mateix dret a sortir al carrer tantes vegadescom ells quan surten de la mà amb VOX, Jusapol i PP.

Jodir Basté ACN

Lorena Roldán ACN

"No creu que Catalunya és millor que fa uns anys?", rematava el periodista, abans d'escoltar el relat de situacions d'assetjament a la que diu que són sotmesos els defensors d'Espanya. Barbaritats, sí, com filtrar els seus telèfons, però també pintades. Una moda molt nova que només pateixen ells. El que calgui per transmetre el missatge robòtic de que això està trencat per la meitat. Ara bé, la darrera pregunta a l'aire de la Lorena, de traca: "Per què no ens reconciliem?". Sobren les paraules.