D'aquí a poc més d'un mes, a finals de març, el Jordi Basté bufarà espelmes. I no serà un aniversari qualsevol, sinó que canviarà de número al davant. Farà ni més ni menys que 60 anys. I a aquestes alçades de la pel·lícula, el director i presentador del programa més escoltat de Catalunya es coneix a la perfecció. I una de les coses que sap d'ell mateix és que quan té un micròfon al davant, quan li fan preguntes a ell, en lloc de fer-les ell als convidats, es deixa anar. El periodista d'Horta, divuit anys ja al capdavant d'El món a RAC1, no defuig mai cap pregunta, i quan li posen damunt la taula diferents temes, per espinosos que siguin, no es queda callat. I posa noms i cognoms. I això és el que ha tornat a fer en una entrevista que ha concedit per al pòdcast La Pròrroga, conduït pels joves Gael Garcia, Gerard Martos i David Alcaraz.
Un Basté que ha començat mullant-se, com sempre, amb un test ràpid: "Color preferit? Vermell. Menjar preferit? Els fideus a la cassola que faig. Però he menjat coses molt rares, algunes sense saber-ho, com un gos, l'any 1988, als Jocs Olímpics de Seül. Sandro o Bartomeu? Sandro. Arrimadas o Rivera? Arrimadas, però tampoc seria... Pujol o Mas? Pujol, personatge fascinant, pel que va significar. Griso o Ana Rosa? Griso, perquè la conec, però de vegades la veig per la tele i no la sé reconèixer. Lamine serà el nou Messi? Espero que sigui el millor Lamine, Messi no jugava com Lamine als 17... el problema és que no sigui més Neymar que Messi. Creus que Catalunya serà un estat independent en un futur?"... Atenció a la sincera resposta: "Possiblement, però jo no ho veuré... i vosaltres tampoc. Portant-ho a un límit bèl·lic, això és una guerra i l'independentisme ha perdut una batalla. Ara venen unes èpoques més calmades i després potser això es rearma, però ara, de moment, no". Moment que li pregunten qui serà el seu relleu a RAC1. I ell ho té clar: "Espero que sigui algú que tingui la paciència que he tingut jo, que tingui la fortuna que he tingut jo i l'equip que he tingut jo. Si em preguntes qui crec que és la persona més adequada, es diu Xavi Bundó", diu de qui va treballar amb ell i que des de fa uns quants anys fa el Via lliure a RAC1.
Sobre El món a RAC1 reconeix que "visc permanentment amb el cansament incorporat, però la vida és així, no em puc queixar", és el que té llevar-se ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com diria el seu amic Guardiola, des de fa tants anys. Un Guardiola que "és la persona més famosa amb qui he anat a dinar o sopar darrerament, el dia de Cap d'Any", tot i que no és el telèfon del VIP més famós. També té el de Pedro Sánchez o Shakira... "tot i que no l'he fet servir mai", diu aquest reconegut amic íntim de Piqué.
El Basté necessita el micròfon al davant, és la seva feina, però també s'ho passa bé, i li va bé. Líder fa un munt d'anys, "aquesta competència amb Catalunya Ràdio et cansa o et motiva?". I ell diu això de l'emissora de l'altra banda de la Diagonal, on, per cert, hi va treballar abans d'anar a RAC1: "A mi m'encanta la competitivitat. Com millor sigui el rival, millor ho faràs tu". A El món a RAC1 ara hi té expresentadors d'El matí de Catalunya Ràdio, com Mònica Terribas o Laura Rosel... Hi veurem també, seguint aquesta lògica, Ricard Ustrell? "Ja veurem quan ho deixi. Però de moment ell continua allà, 'no ha lugar'... Aviam si ho deixaré jo abans que ell. Teòricament, tocaria, per edat i per tot, veurem. Però la Terribas va dir, i té raó, que la cadira de la ràdio matinal té punxes, però la de la ràdio pública té moltes més punxes que la de la ràdio privada".
Sobre l'emissora pública catalana, "tens pensat tornar a Catalunya Ràdio algun dia?". Seria una bomba als mitjans, però ell, partido a partido, com diria el Cholo Simeone: "No tinc pensat ni el que faré demà. No en tinc ni idea, perquè soc molt insegur. No sé si he de fer això, si he de continuar... Moltes vegades penso que segueixo aquí per comoditat, però que el cos ja m'està demanant: 'Tio, frena, ja està, disfruta de la vida'. Cada vegada tinc més clar que això aviat passarà. Ganes de disfrutar d'amics, de les meves criatures i de la ràdio, però potser no llevar-me a les 4 del matí i ja ha arribat l'hora de llevar-me a les 8, a un horari més raonable. O tornar a fer esports, és la bogeria, et permets luxes que no tens a la ràdio informativa, ser més canalla, trinxeraire, salvatge, dins d'una racionalitat. Tampoc no ho descarto. El que sí que descarto és el meu somni de ser corresponsal en algun lloc", fins i tot, al seu estimat New York.
Veurem què li ofereix el futur, o què tria ell, però, "en algun moment has vist perillar el teu cap?", i ell, sense pèls a la llengua: "No recordo quin any, però el PP va demanar el meu cap, la Soraya Sáenz de Santamaría. Va insinuar... No li va sortir bé perquè tinc un propietari que sempre m'ha defensat, i en els moments més complicats, i tenint en compte que ell està als antípodes del meu pensament, pel que sigui, m'és igual. En aquella època, li estic agraït perquè pel mateix preu em podien haver tallat el coll, pagar-me i marxar. Però van decidir que no. La llegenda diu, jo no ho sé, que li van dir (a Soraya) com a resposta: 'Habla con el director de la radio, a ver qué te dice... y enhorabuena, Soraya, porque no sabía que entendías el catalán".
No és l'única política de qui ha parlat, tot i que manté que "Ara la política no ven. Entrevistes un polític ara i ensorres l'audiència. Si no han de dir alguna cosa, no els vull. No he entrevistat aquest any ni el president de la Generalitat, ni Puigdemont ni Junqueras. He fet Alejandro Fernández i Turull". Damunt la taula, el nom de Sílvia Orriols: "Aviat hi serà. La faré quan se sàpiga què passa a Ripoll, quan sigui notícia. Jo no faig cap cordó sanitari, només faltaria".
Una conversa que paga molt la pena. Basté en estat pur. Si els polítics no han de dir res, no els vull, es queixa ell. Amb el Basté passa el contrari: sempre acostuma a dir moltes coses.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!