Una de les coses que més li agraden al bo d'en Jordi Basté, sempre ho ha dit, és el cinema. Com a espectador, i des de fa molts anys ja, com a entrevistador, sempre que pot, parla de i amb, actors, actrius, directors, pel·lícules o qualsevol cosa que tingui a veure amb el setè art. Especialment, li agrada parlar d'aquells noms que per a ell, l'han marcat per un o altre motiu.
Jordi Basté / Foto: Sergi Alcàzar
En més d'una ocasió ha dit que sempre que li pregunten quines pel·lícules li van fer riure a la seva joventut, en cita algunes de Berlanga, algunes de Louis de Funès, El Guateque de Peter Sellers i La vida de Brian dels Monty Pyhton. Però si ha de concretar encara més, un dia va verbalitzar que "'La escopeta nacional', de Berlanga, sempre he pensat que és la millor pel·lícula de la història del cinema". Fa poc, el 12 de juny, es va celebrar el centenari del naixement d'un GENI, en majúscules, el director de cinema valencià. Luis García Berlanga naixia el 12 de juny del 1921, i un dia abans del seu centenari, a El món a RAC1 en van parlar amb el fill del cineasta.
Luis García-Berlanga
"L'únic director que ha aconseguit que el seu cognom defineixi un gènere", diu Basté del creador d'obres mestres com Bienvenido Mister Marshall, Plácido, El verdugo, Calabuch, Todos a la cárcel, Los jueves, milagro o La vaquilla. Però res comparable, per a en Basté, i per servidor, com La escopeta nacional.
Mònica Randall i José Sazatornil a 'La escopeta nacional'
De l'any 1978, té més vigència que moltes de les pel·lícules que es fan ara. Àcid retrat de la classe alta i de les relacions amb la política, llavors, postfranquista, però que vista ara, no sembla difícil imaginar que passarien coses semblants. Inspirada en les caceres de Franco, explica el viatge de Jaume Canivell, un fabricant català de porters electrònics interpretat pel meravellós José Sazatornil, a Madrid, acompanyat de la seva secretària i amant, la no menys meravellosa Mònica Randall, per tal d'envoltar-se de l'alta societat i millorar el seu negoci. Allà, se'n va de cacera als terrenys del marquès de Leguineche, sublim Luis Escobar, que, entre d'altres particularitats, col·lecciona pèls de pubis, com es veu en una de les escenes més mítiques de les moltes que té el film:
Així que imaginin com es deu haver sentit Jordi Basté en poder veure per primera vegada una joia com aquesta... en pantalla gran, en una sala de cinema.
Perquè des de fa un dia, La escopeta nacional es pot veure al Cinema Verdi. I allà és on ha anat, probablement, el primer de la cua, en Basté. Un Basté emocionat, com un nen amb sabates noves, que instants abans que es tanquessin els llums pujava aquesta imatge a les xarxes socials:
Facin com ell. No se'n penediran.