Jordi Basté gaudeix d'unes merescudes, no, merescudíssimes vacances des del passat divendres a les 12 del migdia. A aquella hora va acabar una nova temporada al capdavant d'El món a RAC1, i ja hem perdut el compte de les que porta al sarró el periodista català. Ha estat una temporada dura, intensa, però que ha rebut els seus fruits en forma d'oients fidels, de dades històriques de l'EGM i de ser, un any més, el programa més escoltat de la ràdio a Catalunya. D'aquí que el locutor d'Horta es mereixi més que ningú gaudir ara d'uns quants dies de relax abans de tornar a la feina a finals d'agost per preparar una nova i exigent temporada davant dels micròfons. Ara li venen al bo d'en Basté unes quantes setmanes de no fer res, de descansar o d'utilitzar un verb que l'apassiona especialment, badar. També venen uns dies de no posar el despertador a hores intempestives. O de deixar penjats a l'armari el vestit, la camisa i la corbata i posar-se bermudes, xancletes i samarretes còmodes. Parlant de samarretes, el que acaba de veure el Jordi a la xarxa li ha fet posar uns ulls com a taronges. Però anem a pams.

Jordi Basté - Sergi Alcàzar
Jordi Basté / Foto: Sergi Alcàzar

Una de les passions del periodista és, tothom ho sap, el Barça. Un Barça que els darrers anys està sent, pels culers, com una travessia pel desert. Ni bon joc, ni títols, ni diners, ni res de res. Cada dilluns era un via crucis pel Basté haver de fer la tertúlia esportiva i parlar dels bunyols de partits que ens hem menjat els darrers anys. Però sembla que comencem a veure brots verds. Si més no, brots il·lusionants. Les palanques han fet que s'hagi pogut fitxar, i els seguidors blaugranes comencen a tenir esperances de reviure èpoques passades de la mà d'un Xavi Hernández que enguany entrenarà l'equip des de la pretemporada i comptarà amb un vestidor molt millor que els darrers temps. Lewandowski, Raphinha, Kessié, Christensen, Pablo Torre i qui sap si també cauran Azpilicueta i Koundé. No està gens malament. De moment, primera golejada en el primer amistós de pretemporada contra l'Inter de Miami per 0 a 6. Un partit on no ha debutat la gran estrella fitxada al Bayern, el polonès Robert Lewandowski, a qui li queden de meravella els colors blaugranes:

La samarreta d'enguany llueix, i més amb el nom d'un jugador top com ell. Però la història és plena d'aficionats culers que, portats per l'eufòria d'un fitxatge que prometia molt, s'han comprat samarretes amb els noms de jugadors al darrera que ja no és que hagin passat sense pena ni glòria pel club blaugrana, sinó que directament, passat el temps, els hi ha fet vergonya treure-la de l'armari i lluir-la pels carrers. Un culer de socarrel, com l'Andreu Ginola, llançava aquesta petició a xarxes: "M’agradaria trobar la persona amb el nom del jugador més dolent estampat a la samarreta oficial del Barça. Una samarreta no irònica, algú que confiés molt en un jugador dolentíssim i ara li faci vergonya treure-la de l’armari i tingui més de 100€ llençats":

Immediatament, allau de fotos impagables amb noms estampats d'algunes de les moltes toies que han vestit de blaugrana i que que no s'acostumen a veure a les grades del Camp Nou:

Noms il·lustres amb un llastimós passat blaugrana. Però la samarreta que no ens imaginàvem veure mai l'ha mostrat un fan... del Barça? Possiblement. Però de qui veritablement és fan és del Jordi Basté. Explica què el va dur a posar-se el nom del comunicador a una samarreta del Barça i lluir-la orgullós quan anava als estadis: "Diria que aquesta ningú la té. Un amic, pel 2005-06 era fan d'en Jordi Basté i va decidir fer-se la samarreta i portar-la a Stamford Bridge (l'any del patatal, entrada de Del Horno a Messi, etc.). Encara recordo la cara de la noia de la Botiga del FCB que estampava les samarretes". La cara de la noia de la Botiga probablement va ser com la que haurà posat l'homenatjat, un Jordi Basté que quan l'ha vist, ha flipat en colors, i que quan li han fet conya sobre on hauria d'estar algú que porta aquesta samarreta, s'ha mostrat rendit a ell i disposat a tot:

Basté, despertant passions. I ja posats, segur que si saltés a la gespa del Camp Nou, pitjor que algun dels noms que hem vist no ho faria.