Queden dos dies perquè arribi una nova revetlla de Sant Joan. De fet, queden dos dies perquè després de dos anys, la gent celebri una revetlla de Sant Joan raonablement semblant al que coneixem. Després de la de l'any passat, sense revetlles ni fogueres als carrers ni platges, sense locals oberts, tots a casa i en petit comité, amb nucli familiar reduïdíssim, enguany la nit del 23 al 24 de juny tornarem a sentir petards, tornarem a menjar coca en família i tornarem a viure la nit més curta de l'any celebrant alguna cosa. Tothom? No. Jordi Basté, per exemple, viurà una revetlla ben diferent.
Jordi Basté / Instagram
El periodista de RAC1 "siento el orgullo de quedarme en casa la verbena de Sant Joan y la felicidad de sentirme especial", escriu en el seu article setmanal a La Vanguardia. Especial per quedar-se a casa una nit com aquesta? Sí. Però sobretot, especial per fer-ho, no tant per ell, sinó per algú a qui estima "más que al 95% del resto de la humanidad". Perquè Basté no estarà sol la nit del 23. Estarà amb la seva gossa.
Té nom de persona, però "a un perro no lo define su nombre sino sus ojos". Una mirada que als que tenen gos, desarma. No hi ha mirada més expressiva al món que la d'un gos, "siempre tengo la certeza de que estoy en deuda permanente con mi animal y que jamás estoy a su altura". Que a Basté li agraden els gossos va quedar clar quan va morir el president nordamericà George Bush i es va veure aquesta imatge del seu gos:
Per això, tot i que de petit li agradava la litúrgia de Sant Joan, "desde hace algunas verbenas he decidido quedarme a solas con mi perra para intentar devolverle el cariño de los últimos años". I és que no hi ha tortura pitjor que una nit com Sant Joan, amb soroll i petards arreu. "No tienes una clara definición de lo que es el sufrimiento hasta que tienes uno".
Jordi Basté / Instagram
Basté sap que "no tengo derecho ni a pedir cárcel para los que compran petardos", però el que sí és en les seves mans és "homenajear a la mejor compañía en la peor noche de sus vidas. Seré su refugio durante una madrugada como ella lo es el mío durante la mayoría de ellas". Basté sedarà la gossa, la tranquil·litzarà, "con media pastilla en algún premio sólido que me entraga el veterinario". D'aquesta manera, "quedará anulada unas horas para evitar sus temblores que son mis temblores". L'entenem perfectament. Un gest ple d'amor i una declaració commovedora. I si serveix d'alguna cosa, des d'En Blau demanem que penseu en el que provoca cada petard que llanceu. Servidor no té animals a casa, però dimecres faré com Basté: tranquil·let a casa i cap petard. Els nostres gossos s'ho mereixen tot.