Les últimes hores al Govern han estat molt convulses. Lamentablement, la imatge que s'està donant a pocs dies que es compleixin els cinc anys de l'1 d'octubre del 2017 està sent grotesca. Després que en el debat de política general al Parlament, Junts advertís al seu soci al Govern, ERC, que si el pacte de l'Executiu no es complia demanarien una qüestió de confiança, s'ha desencadenat la crisi més gran entre les dues formacions en aquesta legislatura. Pere Aragonès destituint el vicepresident Jordi Puigneró per estar-ne al cas i no informar-lo, Junts que no ha trigat a titllar d'"error històric" la de decisió del president mentre que Puigneró ha assegurat: "El que no cessarà mai és el meu compromís per treballar per la independència de Catalunya". I aquest matí, executiva de Junts per saber si continuen al Govern o no.
Aquest matí de ressaca, aquest matí de dijous, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha passat pels micròfons de RAC1 per parlar de tot plegat amb Jordi Basté. Una conversa que ha acabat quan quedaven segons per les deu del matí, amb Turull emocionat i amb la veu trencada davant la pregunta de Basté de si està més trist que emprenyat o que esgotat o totes tres coses. Respon: "Sí, mira... és tristesa. Tristesa per molts motius... Perquè aquí hi ha molts sacrificis per molta gent, molts..."... Silenci, només s'escolten els senyals horaris de les 10h... i Basté que diu què està passant: "S'emociona Jordi Turull".
Abans, però, el periodista ha fet el que acostuma a fer cada matí quan enceta el seu El món a RAC1: dir en veu alta el que en pensa, fer el seu editorial de cada dia, 'El davantal', com ell li diu. I el que ha dit aquest dijous davant del micròfon és dels més contundents que se li recorden. Un davantal dur, rotund i on ha dit a les coses pel seu nom. En aquest cas, probablement el que molts oients també estaven pensant quan s'han llevat aquest matí, i mentre es dutxaven anaven sentint tot l'esperpent del Govern en les darreres hores. Perquè molts catalans probablement pensin com en Jordi Basté: que ja n'hi ha prou d'aquest color. Ha començat remarcant que "l'endemà de l'1 d'Octubre va començar la davallada, la gran batalla. Oriol Junqueras contra Carles Puigdemont. La pedregada. Des de llavors, la guerra de Successió. No s'aguanten, amb tots els matisos que vulgueu. Parles amb els uns i et destrossen els altres. Parles amb els altres i et trinxen els uns".
Basté assenyala sense pietat els polítics que "viuen la política mirant permanentment el Twitter i són incapaços de decidir sense mirar el mòbil. És un mal general, però quan manes es veu més clar. El primer deure d'un polític hauria de ser el de deixar de mirar el Twitter. El millor que podria passar és que tothom ens expliqués realment el que pensa (---) i explicar la veritat: si s'ha de completar el mandat de l'1 d'Octubre, com es fa? Perquè aquí no va de manar, va de governar". El locutor posa damunt la taula un terme que a molts també ens ha vingut al cap: ridícul. I ho fa amb frases de collita pròpia i parafrasejant Tarradellas: "Fer el ridícul és el més senzill del món. De fet, cada matí que surt el sol, un bon grapat de profetes el fan, com va escriure David Trueba. I el que és evident és que aquesta no és la millor manera perquè o es fa la revolució o fas el ridícul. Abans d'actuar estaria bé que comptessin tots fins a deu i, de cara a tota la ciutadania de Catalunya, que recordin la frase de Tarradellas", apunta. Deu paraules que resumeixen a la perfecció tot el que està passant al Govern català: "En política es pot fer de tot menys el ridícul". Perquè, com diu Basté, "el problema és que a tot el país i, especialment, als qui van votar l'1 d'Octubre avui els cau la cara de vergonya. Es fan actuacions de revolució de pandereta: et queixes de la despesa energètica i després agafes un avió per anar-te'n de vacances. Massa ruleta. Uns han posat el govern al 33, l'altra al 24 i estan tots dos pendents d'endur-se la ruleta a casa surti el número que surti i assaltar la banca".
I avisa: "Han passat tantes coses en 36 hores de les que un cervell pot arribar a processar, però atenció, també, perquè això no s'ha acabat. No hi ha millor metàfora per commemorar l'1 d'Octubre polític que el fangar que ens estan oferint. D'allò a això. D'un 1 d'Octubre del 2017 que va ser indòmit a un del 2022 que està sent un vòmit". Una imatge molt gràfica. I real.