Jordi Basté ha acabat setmana a lo grande. El seu davantal d'aquest divendres és més imprescindible que mai. I no s'ha callat res. El director d'El món a RAC1 s'ha fet ressò de la notícia de fa dos dies del Tribunal General de la Unió Europea que va suspendre l'aixecament de la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els tres van presentar un recurs contra la decisió del Parlament europeu per l'aixecament de la seva protecció parlamentària i el Tribunal va concedir les mesures cautelars que demanaven fins que es resolgui el recurs.
La conseqüència de tot plegat? Que de moment no es poden reactivar les euroordres del Suprem. I què vol dir tot això? "Que PER LLEI europea, tots tres poden passejar lliurement per tots els països de la Unió Europea. Tots? Sí, tots. Espanya també.També, també", diu Basté al davantal d'avui. I segueix: "De la mateixa manera que podrien ser retinguts quan travessessin la frontera, haurien de deixar-los en llibertat després de declarar perquè tenen immunitat europarlamentària". Però el periodista, com tots, al·lucina que "malgrat que Europa rebrega sistemàticament totes les decisions dels tribunals espanyols, és lògic creure que a Espanya, la sortida existiria..., però amb furgoneta i cap a la presó, fins el judici, que podria trigar".
Basté se'n fa creus que l'argument històric que s'aplica a l'independentisme i al no independentisme, "la llei, la llei, la llei... no s'aplica en l'ordre invers. és a dir, no poden tornar perquè probablement la justícia espanyola se saltaria l'europea, que és la suprema". Com diu en el seu davantal, "Europa no està d'acord en les maneres de procedir de l'independentisme, però també està tombant sistemàticament, resolució rere resolució, totes les decisions que prenen els tribunals espanyols". Això hauria de fer pensar que alguna cosa falla. Però als poders de l'estat espanyol i a la seva justícia, això de fer pensar, igual que la vergonya, sembla que ho van oblidar fa temps i va quedar enterrat sota terra.
Basté conclou amb la frase més demolidora del matí: "A veure si els indults no són només una mesura de gràcia... i són frenar el ridícul des del govern d'Espanya que la justícia suprema espanyola està fent a Europa". Tant de bo ens equivoquem, però ens sembla que la capacitat de fer el ridícul de la justícia espanyola és inacabable.