De mica en mica anem coneixent els detalls de la fulla de ruta estiuenca de Jordi Basté. El director i presentador d''El Món a RAC1' va estrenar el seu període de descans a Barcelona: no es va voler perdre el concert que Àngel Llàcer, Manu Guix, Elena Gadel o Ivan Labanda van oferir dins de la programació del Festival de Pedralbes. Un homenatge als grans musicals que el va fer vibrar de valent, però que després de veure el que ha compartit a les xarxes socials era només el preludi d'una explosió de joia absoluta.
Basté ha deixat Catalunya i ha passat per Madrid, la capital d'Espanya o de la "libertad" dels peperos, ja saben. Allà s'està dedicant a fer turisme, és clar, tot i que allunyat dels estereotips més gastats. Els seus interessos són particulars: per exemple, visitar un indret com la Fábrica de Moneda y Timbre. La casa de la pasta, sí. Millor dit, 'La Casa de Papel'. Perquè en Jordi no buscava la seva seu real, sinó la que va popularitzar la sèrie del mateix nom, protagonitzada per Úrsula Corberó, Najwa Nimri o Alba Flores, entre d'altres. Un èxit mundial produït per Atresmedia i emès a Netflix que té milions de fans. El periodista n'és un, i allà s'ha trobat amb una sorpresa: l'edifici acull les instal·lacions del Centro Superior de Investigaciones Científicas, on estan treballant per produir una vacuna intranasal contra la covid: "la realitat sempre millora la ficció", ha dit.
La jornada ha estat profitosa i s'havia d'acabar de la millor manera possible: amb un bon tiberi. El menú, però, és qualsevol cosa menys madrileny o 'castizo': ni cocido, ni cañas y tapas, ni gaites. Ha anat a un restaurant japonès (que manté en secret) on s'ha posat les botes amb una suculenta selecció de peixos i carns, d'aquelles que fan salivar només fent una ullada. Normal: diu la llegenda que a Madrid es pot menjar millor marisc i peix que a qualsevol localitat costanera. Coses de la centralització obsessiva de l'estat: 'todo pa' Madrid'. A Galícia hi van sovint, carregant tràilers i avions plens de mercaderies de qualitat suprema. Ara bé, després els fan molta nosa els cartells en la llengua de la terra. Però tornen amb la panxa i el rebost ben plenes.
L'espectacle gastronòmic ha estat important, i el seu bon humor s'ha multiplicat segons anava cruspint-se les delícies que li servien a taula. Basté era pura conya: ha arribat a exclamar el crit de guerra merengue que provoca al·lèrgia en qualsevol culer com ell, "ala Madrid". Bé, li disculpem el lapsus. En una situació com aquesta, s'entén tot.
Si abans teníem interès per tafanejar les vacances d'en Jordi, ara encara més. Frisem per conèixer quines sorpreses ens esperen d'aquí al setembre. Si més no, no passarem gana. Una mica d'enveja, sí. Però ens alimentarem per la via visual. Que vagi de gust!