Jordi Basté va voler acompanyar un amic íntim en el seu dia més especial: Pep Guardiola podia guanyar la seva tercera Champions com a entrenador. I era gairebé tan desitjada com la primera, per acabar d'una vegada per totes amb la brama que només la podia guanyar amb Leo Messi al seu equip. A Munic no va poder ser i a Manchester tenia una altra oportunitat, com a favorit després de l'exhibició mundial d'eliminar i arrasar el Reial Madrid. Tot indicava que seria un dia feliç i així va ser: el Manchester City és campió d'Europa. I Basté ho va gaudir a la graderia al costat d'un altre amic seu, el germà del Pep, en Pere Guardiola. Diumenge va penjar una foto a Instagram amb un missatge que EN Blau va ser l'únic mitjà a publicar:
Jordi Basté: "Viure això junts! I el Pere sap que allò del Lukaku no va ser només sort. Felicitats Pere! I gràcies". Un missatge que no s'entenia. ¿Què va fer, a banda de la sort, que Lukaku, jugador de l'Inter de Milà fallés el gol de l'empat al minut 88? Aquest dilluns tots els oients de Basté esperaven escoltar-lo al programa més popular de Catalunya, El món a RAC 1, però per sorpresa, el periodista no ha presentat el programa. És per un motiu personal: dissabte va morir la mare de Jordi Basté. La pitjor notícia que una persona pot rebre i Basté la rep a Istambul amb una trucada telefònica del seu germà, tres hores abans de començar la Final de la Champions. La generositat del periodista ha volgut que dilluns a La Vanguardia obri el cor i escrigui tot el que li va passar pel cap. El relat és molt emocionant.
Jordi Basté: "A Istanbul, a les sis de la tarda, tres hores abans de la final de la Champions, passejant pel Gran Basar, em va trucar el meu germà Francesc: “Jordi, la mare ha mort”. No estava preparat per a aquest cop malgrat la seva delicada salut des de feia anys. No podia tornar atrapat entre Àsia, Europa i la Champions. No hi ha sentiment més absurd que anar a la final de la Copa d’Europa plorant la mort de la teva mare. Podria ser un conte de Monzó o de Pàmies però era real. Només vaig comunicar la notícia a l’Adriana, la Janna, les meves filles i Pere Guardiola, amb qui vaig patir el partit i em va cuidar en tot moment. “Segur que guanyarem, Pere” , li vaig dir ". La mort de la mare i només va tenir forces d'explicar-ho a la seva família més propera: l'exdona, l'excunyada i les filles. I al seu amic Pere, el germà de l'entrenador del City, amb qui veia el partit. Pere Guardiola ja coneix aquesta sensació: la mare dels Guardiola va morir fa uns anys. En Pep no va saber la trista notícia de Basté fins després del partit. Va enviar petons des de la gespa d'Istambul al cel, on hi havia dues dones orgulloses, les mares de Pep Guardiola i Jordi Basté.
Ara s'entén el missatge de Basté de diumenge a Instagram, la força superior que va fer que Guardiola triomfés: "Quan Lukaku va fallar, al minut 88, el gol de l’empat italià, el germà d’en Pep em va agafar el cap i va cridar... “no és casualitat”. I vam celebrar la victòria perquè sé el que li ha costat aquesta Champions al Pep i el que ha patit la seva família, però també recordaré que la meva mare no podrà lluir mai més la foto del Pep quan tenia 20 anys i era a casa nostra a Horta menjant els macarrons de la mare. Aquell noi que ella tant admirava. Sempre que arrenqui el full del calendari del 10 de juny rememoraré que el dia que va morir la mare el City guanyava la seva primera Champions i Pep el seu segon triplet. Una alegria tan trista entre l’espant i el dolor". Espant, dolor, tristesa i alegria. Tot alhora. Es diu vida.