Que aixequi la mà qui alguna vegada hagi rebut un sobre a casa de l'Ajuntament de Barcelona, i quan l'ha obert, es troba amb un regalet en forma de multa per haver excedit el límit de velocitat a la Ronda de Dalt, tant de sortida com d'entrada... Possiblement ara estarà ple de persones amb el braç ben amunt. Els 80 km/h, 60 en alguns trams, fa que sigui molt fàcil, especialment en hores on no hi ha gens de trànsit, distreure's i anar a algun quilòmetre més del permès. Potser alguna vegada, tot i estar sempre pendents, premem una mica més l'accelerador i ens sorprèn un radar. Però el que han comentat aquest matí a El món a RAC1 és de traca. "Un cas com un cabàs", diu Jordi Basté.
Ha entrevistat una veïna de 73 anys del barri d'Horta de Barcelona, la Maria Teresa Bonet, una farmacèutica que ha rebut una multa del mes d'abril de l'any passat per anar a les 9.30 del matí suposadament a... 298 km/h per la Ronda de Dalt. Repetim, 298 km/h. Una barbaritat. Condueix des dels 19 anys, ja han passat uns quants. I mai havia rebut cap multa per excés de velocitat. I ara s'acaba d'estrenar per la porta gran. Anava pel seu barri, per la sortida 4 de la Ronda, on hi ha un radar de tram que posa que cal anar a 60. "Jo t'anava a dir si anaves pel circuit de Montmeló, anaves a la velocitat de l'AVE", li deixa anar sorneguer Basté. Ella reconeix que "fins fa quatre dies no he pogut parlar d'això sense posar-me a plorar, em sembla tan inversemblant i fora de lloc".
El locutor li diu que estigui tranquil·la, que tot es resoldrà, però "ens fa riure perquè és impossible, a més, el teu cotxe tècnicament no pot superar els 112 km/h encara que fossis una sonada i volguessis anar més ràpid". Quin és el problema? Que la Maria Teresa va rebre una d'aquelles fotos on hi surt el seu cotxe amb la seva matrícula. Però encara és més bèstia el que diu la conductora que li posaven a la multa: "Em posava que 298 km/h era la velocitat promig". Ha hagut de pagar 600 euros i li han tret 6 punts: "Ja he assolit les dues vies que m'ofereix l'administració". Van presentar recurs, però no es va enllestir ràpidament, com ella i el seu fill suposaven. Al contrari. La resposta que van rebre al recurs és, senzillament, indignant: "El radar està ben calibrat"...
Basté esclata: "En quin cap cap que li diguin que el radar està homologat??? Això vol dir que no s'ho mira ningú! Quina credibilitat té ara aquest radar?? Per aquest radar passen cada dia milers i milers de cotxes!". I segueix, tement que hi hagi hagut moltes multes que ara estan en entredit: "Llavors, tu com pots justificar que pel tram de 60, et fotin una multa per anar a 80? I tu dius: 'no, no, jo crec que no anava a 80', i ells: 'no, no, és que els radars no s'equivoquen mai'. És que pot ser que a molta gent li hagin posat una multa senzillament per un radar que sabem que no funciona, però que la resposta de l'Ajuntament de Barcelona és que si que funciona, fins i tot, anant a 298 km/h. La autoridad siempre tiene la razón". "Estan robant", resumeix Tian Riba. Indignant. Tota la sort del món a la Maria Teresa. I quan tot això es resolgui, entendríem que cada vegada que torni a passar per aquell radar, li surti de dins fer un gest amb el seu dit del mig dedicat als lumbreres que fan les fotos.