A Jordi Basté li agrada la seva feina. Li agrada molt la seva feina. No content amb llevar-se cada dia abans que posin els carrers i presentar i dirigir el programa més escoltat de la ràdio en català durant sis hores, ara hi afegeix una altra activitat que el tindrà ocupat, de moment, els propers deu dimecres. El periodista català estrena Nexes, la seva nova incursió a TV3 després del No pot ser. Un nou format de programa, una filigrana en temps de pandèmia, que reunirà 100 persones damunt d'un espectacular rusc, amb històries diverses sobre una acció determinada, un talk show centrat en temes d'interès social on els testimonis explicaran què senten i què els hi passa. I un programa fet a duo amb la seva gran amiga i rival durant set anys a les ones, Mònica Terribas.
Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
Mònica Terribas i Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
Mònica Terribas i Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
És el primer programa fet i pensat en l'àmbit d'una pandèmia com la que estem vivint?
Aquest és el primer programa que és víctima positiva de la pandèmia. Només cal veure on es fa (en un plató polivalent de 2.500 metres quadrats al pavelló 8 de la Fira de Barcelona), la distància de seguretat, cada testimoni amb un lloc assignat, separat dels altres, testos d'antígens cada vegada, és el programa més segur de la història de la televisió del món. La gent que ha vist el pilot diu que és molt impactant, sobretot la part del terra.
Plató de 'Nexes', estrena dimecres 17 de febrer a TV3 (foto Sergi Alcàzar)
El plató, treballar colze a colze amb la Mònica... Què va ser, però, el que va fer que diguessis: 'És això. Vull fer-lo per aquest motiu'?
A mi m'agraden molt els programes que crec que a la meva televisió pública li van bé. Continuo pensant que amb tots els errors, és una de les millors televisions públiques que hi ha a Europa. Que la gent no pensi: 'Ui, la Terribas i el Basté, que s'han passat mitja vida parlant de política...'. Aquest programa no va d'això. No hi ha opinió. És emoció, acció i coses que li passen a la gent. En positiu i en negatiu, és clar.
A partir del 17 de febrer, cent persones faran un pas endavant i compartiran experiències i decisions que han pres a la vida. I descobrirem com això ens pot arribar a connectar #NexesTV3
— TV3.cat (@tv3cat) February 8, 2021
👉 https://t.co/aXiIo90CAx pic.twitter.com/yl5PPDChqC
És el programa on creus que més t'exposaràs? Tu també diràs què sents i què penses de segons quins temes?
Tinc llibertat de moviments, cosa que per a mi pot ser un risc. M'hauré de controlar amb moltes coses. Això va de preguntes binàries i en moltes jo prendré partit. Tu deixaries el teu mòbil a la parella? Amb preguntes com aquesta i de més alçària, juguem amb la Terribas. Explicarem coses de les nostres vides, tant professionals com personals, que potser ens despullarem més del compte.
El dossier de 'Nexes' diu que sou dos periodistes molt diferents. Ho sou?
Sííí. Ui. A ella li va afectar que jo digués que ella és freda (riu). Ella és dolça, però a la vegada molt contundent. Jo necessito al meu voltant gent així. Ella i el Paulí Subirà (realitzador) són dues persones que em diuen 'Ho has de fer així', i jo em deixo portar, i més en un mitjà que desconec molt més que la ràdio.
A nivell televisiu, què tens tu que va bé al programa i què té la Mònica?
Tinc la sensació que els dos som molt sensibles, però la meva sensibilitat és diferent. I això anirà bé. Ella té un directe bestial. He tornat a veure la Terribas de 'La nit al dia', aquella Terribas que doblegava la cama i Catalunya es posava firmes. Veus aquesta dona i dius: 'uala'. Ara torna aquella Terribas més dura, que es troba amb un Basté més tènue. Un còctel molotov molt curiós.
Mònica Terribas i Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
Fins fa poc, treballàveu a la mateixa hora a banda i banda de la Diagonal. El dia que va plegar de Catalunya Ràdio, tu vas dir en antena: "Les cadires dels matinals són punxegudes". Tant?
I tant. En una ràdio privada i en una pública. Però a la pública molt més. Mira, aquí hi ha una cosa que quan estàs fent un programa de tele, de ràdio o fent un article per ElNacional, estàs en una mena d'aparador i les bombes, en menor mesura, cauen. Van disparant. Tu penses que això va amb el teu sou. I en el sou no posa: 's'accepta que a una periodista se li pugui fer moure la cadira per temes polítics o que se la pugui insultar a les xarxes socials'. I això és. Però no està a cap contracte ni al teu sou, perquè hi ha gent que cobra 1000 euros que surten per la tele i són víctimes d'atacs furibunds a xarxes i tal. Però això no va amb el sou. Però al ser personatges relativament coneguts, fa que formis part del mobiliari de casa seva i que es permeti tot. Tothom es pensa que només pots dir allò que la gent vol sentir.
Especialment els polítics?
Els polítics s'han acabat pensant que l'empresa pública és seva. Es pensen que una part de la cadira on seu la Mònica, la Laura Rosel, Roger Escapa i també, a la privada, és seva. Què vol dir que no hi pot haver opinió? On estem arribant? Què hem de fer? Acabarem enfonsant les ràdios públiques perquè no pot haver-hi opinió, perquè ha de ser una cosa asèptica... Doncs coi, fotem-hi discos, transformem-les en radiofórmules o todo noticias.
Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
Entens perfectament la decisió que va prendre la Mònica?
I tant. No sé què va passar allà dins, però arriba un moment a la vida que després d'aguantar, d'equivocacions pròpies, perquè ella també s'haurà equivocat, i dels altres, dius: 'Fins aquí'.
Parlaves dels polítics. Queden dos dies per les eleccions i avui s'acaba la campanya. N'estàs fins el gorro?
No. Pensava que seria pitjor. És una campanya on el virus ens ha portat una campanya avorrida. Segurament sense covid hagués estat igual d'avorrida, però ara tenim excusa.
Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
L'entrevista més comentada va ser la d'Ignacio Garriga, de Vox...
Alejandro Fernández ens va descobrir que a l'ultradreta també se la combat amb arguments. Vaig haver de fer aquella entrevista, ja està. Però és que tampoc podem escapar-nos periodísticament del que és una obvietat. No només la vaig fer per llei. És que entraran al Parlament, a Catalunya. Alguna cosa devem haver fet malament com a societat. Això obre un altre debat: hem de fer política a través de les xarxes? A Twitter hi ha partits polítics sense representació parlamentària, grups de gent que es mouen a través d'un líder imaginari, sense nom i cognom, que creen grupuscles i ataquen en manada.
Aquest dijous a RAC1 vau celebrar el Dia Mundial de la Ràdio posant la ràdio cap per avall... La Terribas va fer el teu programa. Com la vas veure?
Com és ella, estupenda, Lady Gaga.
Mònica Terribas i Jordi Basté (foto Sergi Alcàzar)
Tu que ets tan culer, Messi no sabem si continuarà al Barça o no... Si tu algun dia dius: 'ja en tinc prou, plego', la Mònica seria una bona substituta?
La Mònica es pot fotre on vulgui... però de moment no s'hi fotrà (riu). Ella pot fer el que vulgui, només faltaria. També et dic una cosa: hi ha molta gent a Catalunya que pot fer moltes més coses de lo que sembla.