Aquest dimecres, abans de la cerimònia d'entrega dels Premis Ondas, Jordi Basté, que n'ha guanyat un al millor programa radiofònic per El món a RAC1, ha entrevistat Andreu Buenafuente, que n'ha guanyat un altre al millor presentador de tele. El de Reus, meravellós, va parlar del seu retorn, breu, però retorn, al cap i a la fi, a TV3: "Torno a casa per Nadal. Vaig proposar a TV3 fer un monòleg aquestes festes, ja ho vaig fer fa molts anys, i crec que és un bon moment per fer un resum de l'època. Noto que hi ha un rotllo xulo amb la gent. Em sento molt estimat i amb molt suport aquí. I crec que és una cerimònia bonica per tornar a fer televisió en català, sense cap mena de censura, i explicar el que passa, que déu-n'hi-do". Buenafuente parlava de la llengua catalana, i en català i castellà s'ha parlat aquest dimecres al vespre quan algun cèlebre premiat recollia el seu guardó. El mateix Buenafuente, recordant amb ironia quan va anar a fer programes a Madrid diu que "Van sorgir a Catalunya uns mals entesos, uns conceptes, vuit segons, hòsties com pans... i jo a Madrid". 

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona ha acollit la cerimònia de la 69a edició dels Premis Ondas, que aquest any han superat el rècord de participació amb 559 candidatures procedents de 15 països de tot el món. Una gala on Carles Francino també ha fet servir les dues llengües, quan en recollir el seu guardó ha començat els agraïments emocionats en català: "Moltíssimes gràcies. Estic molt emocionat. Fa molt de temps que vaig decidir...", per passar després a continuar en castellà. Després ha reprès el català quan ha dit que "Aquí a Catalunya sabem molt bé els darrers anys els perills que suposa convertir un debat legítim sobre idees legítimes en la negació de l'adversari polític. Ese modelo no funciona ni para Catalunya ni para el conjunto de España. Tener a medio país, encabronado con el otro medio y trabajar para que eso sea así, es un nefasto proyecto de futuro".

El missatge més sensacional de la nit l'ha fet el gran Jordi Basté. Just quan puja a l'escenari acompanyat del seu equip, diu: "Lo único que me interesa hoy aquí, y permitidme que hable en catalán, entre altres coses, perquè la ràdio és fàcil d'entendre perquè és un llenguatge universal. Per totes les ràdios d'aquí, d'allà i de més enllà, tots ells, guionistes, productors, tècnics, radiofonistes, directors de programa... tots ells són els grans protagonistes. Sense ells no estaríem aquí. La ràdio, sempre la ràdio i visca la ràdio. Gràcies". Faltava, però, la cirereta del pastís, el toc final al seu discurs emocionant i impecable, parlant de la llengua. Parlant de les llengües. Després dels aplaudiments, torna a agafar el micro i es dirigeix a tothom dient que "Seré muy breve, molt breu, que ningú us enganyi, que nadie os engañe: aquí no tenemos, como ha quedado demostrado esta noche, cap problema amb les llengües. Al contrari".

Descomunal. Clar i català. O claro y castellano. Perquè com ell diu, per molt que alguns catalanòfobs s'ho creguin, aquí, com diu el Basté, no tenim cap problema.