La política de pactes postelectorals a l'Ajuntament de Barcelona s'ha posat "molt interessant", segons Jordi Basté, que ha dedicat el seu davantal a analitzar com queda la subhasta de regidors que determinarà el color final del govern de la capital. Subhasta, sí, després de la filtració de les maniobres dirigides a deixar l'Ernest Maragall sense alcaldia, amb un pacte Ada Colau, Jaume Collboni i 3 dels 6 regidors de Manuel Valls. Una trama "interessant" per Basté, però per la seva capacitat d'entreteniment, i no pas per la seva viabilitat. Una "comèdia", vaja, que sí bé el conductor d'El Món a Rac1 no descarta del tot, sí que troba inversemblant, especialment per la posició de l'actual alcaldessa respecte del representant de la marca blanca de Cs.
I és que "Barcelona és poderosa", com diu la cançó. Un poder capaç de articular els plans més maquiavèlics per aconseguir els seus objectius, imaginant pactes que atempten contra la lògica més elemental, si és que en queda. Un pacte "Frankestein", el que ronda els cervells, però sobretot, les vísceres unionistes. El monstre, però, que encara no ha espantat Basté, que sembla dir allò de "si no lo veo no lo creo". A hores d'ara, la criatura li recorda a la genial pel·lícula de Mel Brooks amb el Gene Wilder com a protagonista, Young Frankestein , una esbojarrada comèdia musical que garanteix molt d'humor i gens de por.
La Sexta
Veurem si la comèdia no acaba convertint-se en una veritable obra de terror, i si el divertit monstre no es transforma en un esgarrifant ésser amb les cares de Valls, Collboni i Colau, canviant les rialles de Jordi Basté per una horrorosa ganyota d'espant. Caldrà, segons el conductor radiofònic, "molta política i menys comèdia". No ha parlat de decència, però si s'acaba consumant la jugada unionista, més d'un la trobarem a faltar.