Adeu. Hasta la vista, baby, au revoire, ciao, fins mai. Els peatges a Catalunya ja són història. O una part. Aquest dimecres 1 de setembre del 2021, finalment Catalunya ha deixat de ser la comunitat amb més peatges de l'Estat i s'allibera de bona part d'aquests punts escura-butxaques que tant odiem els catalans. A partir d'avui un total de 556 quilòmetres passen a ser, com a mínim de moment, completament gratuïts, ja que passaran a ser de titularitat de l'Estat o de la Generalitat.
Una de les grans preguntes, però, que es generen ara sobre l'aixecament de les barreres és com i qui farà el manteniment de les vies que deixen de ser de pagament. Però això ja és un altre tema. De moment, el que hem de fer els catalans, com reclamava Albert Om fa uns dies, és celebrar comme il faut que ja no haurem de pagar penyora religiosament quan anem amunt i avall per les carreteres del país.
Albert Om celebra la fi dels peatges / TV3
I avui, un company de RAC1 ha fet el mateix només dirigir-se als oients de bon matí. Jordi Basté, en el seu davantal a El món a RAC1, ha comentat la jugada i ho ha fet com acostuma, aplicant-li una dosi de vivències personals, una miqueta de nostàlgia i un pessic també de records no tan bons. Però anem a pams.
"Jo he de confessar que de petit no m'agradaven els peatges", comença dient el periodista. "Aquelles cues, la tornada de la Costa Brava que hi havia al peatge de La Roca. Després, aquell megàfon que ens deia: 'Llegando a la Fábrica de Cemento, carril izquierdo señalizado directo a Barcelona. Aquella veu volia dir que s'acabaven les vacances, no era com ara, que puges i baixes cada dia si cal, per treballar. En aquella època creuaves un peatge i llavors era una anomalia".
Jordi Basté / Sergi Alcàzar
Basté continua amb un record d'aquell moment, quan "hi havia moltes cues i el pare sempre demanava qui tenia cinc duros per estalviar-nos passar per la taquilla on hi havia un senyor, normalment lent, que et donava el canvi després d'oferir un bitllet de 100, de 200 o de 500 peles. A la canalla, quan érem petits, ens agradava jugar a bàsquet amb la cistella i tirar les monedes perquè després d'empassar-se-les, t'obria la tanca". Però no sempre s'obria...
Perquè Basté també recorda com un dia "se'm va precipitar la tanca damunt del cotxe perquè un altre vehicle va fer la pirula, es va colar sense pagar davant meu i se'm va menjar la tanca". Aquell dia, el locutor va comprovar una cosa que desconeixia: "En contra del que em pensava, aquella tanca no et destrossa el cotxe, sinó que directament rebota sobre el capó perquè és com si fos de goma".
Adeu als peatges / ACN
També recorda com només un cop "vaig passar per un peatge sense efectiu i sense targeta, és a dir, que no vaig poder pagar". Un moment que molts hem tingut la desagradable experiència de patir alguna vegada, i que quan te n'adones, et comença a caure una gota freda de suor. "Em van fer omplir un formulari i anar l'endemà al banc a fer la transferència a Acesa, recordo que va ser a Figueres". Dos records agredolços. Basté, tot i això, feliç. Però segur que no tant com Eloi Vila.
---
Perquè Vila, efectivament, deu ser de les persones que més pasta s'ha deixat en aquests engendres de color taronja amb barreres que hi ha escampats per l'asfalt català. "Jo he pagat molts peatges en la meva vida. Avui, quan torni a casa, pagaré l'últim peatge dels últims trenta anys. Alerta".
Primer, anant del seu poble fins a la universitat, en època d'estudiant. I després, anant cap a la feina. Vila ha calculat el que ell ha finançat a les concessionàries en tots aquests anys d'abaixar la finestreta i pagar religiosament el que li tocava. Primera dada esfereïdora: uns 5 euros diaris, de mitjana, "que vol dir una factura molt real que m'arriba cada mes de 96 euros... És a dir, cada any, he acabat pagant 1.056 euros...".
Eloi Vila s'ha deixat una autèntica barbaritat en peatges al llarg de trenta anys: ...31.680 euros durant trenta anys / TV3
Si agafem la calculadora i fem números, les xifres que dona Vila es transformen en una aberració, una barbaritat, una veritable "bestiesa", com ho defineix el propi contribuent de la manera més concreta possible... "31.680 euros... és com si m'hagués pogut comprar un cotxe de gamma mitjana-alta".