"Estic molt sorprès, content, feliç i atabalat. Estic fumant un cigarro, cosa que no faig ja… Estic molt content per l’equip, per la ràdio, per tots els programes d’aquesta casa, pel Versió RAC1. El premi li dedico al Toni Clapés, al Marcel·lí, a la Montse Llussà i al David Marca. En primer lloc he pensat en les meves filles, en el Toni, i després m’he recordat de l’Eugeni Sallent, el primer director de RAC1 que va confiar en mi. Sempre dic que la temporada que ve ho deixo, i porto 16 anys". Era la primera reacció de Jordi Basté en saber que el programa que fa des de fa una pila d'anys, el més escoltat de Catalunya, 'El món a RAC1', acabava de rebre un Premi Ondas. Paraules emocionades i molt sentides que aquest matí, passades unes hores, ha arrodonit amb l'editorial més commovedor que se li recorda.
Un davantal on ha començat remarcant una veritat com un temple: "És un premi que, avui, volem compartir amb tot l'equip d'aquest programa, perquè aquest èxit és d'ells, de l'equip que forma i configura El món a RAC1. Suposo que un dels motius pels quals ens donen aquest premi, al marge del que digui el jurat, és perquè formem aquesta xarxa de ràdio, d'una colla d'amics que ens reunim cada matí per explicar el que passa al món d'una manera planera i, segurament, molts cops, equivocada, però sempre col·locant el faristol al peu del carrer. Avui aquest èxit és per tota la gent de RAC1 i, especialment, per a tot l'equip d'El món a RAC1", ha dit aquest matí, abans de donar pas als companys del programa, que amb la seva veu han seguit agraint el premi i emocionant-nos recordant dues persones que ja no hi són entre nosaltres, la Tatiana Sisquella i la Laura Martínez. Basté ha reprès el fil parlant dels oients, de la redacció d’Informatius, la redacció d’Esports, la redacció de Programes, la redacció de RAC1.cat, internet, el Departament Tècnic, Administració i Aerveis, Màrqueting, Disseny, Publicitat, el Servei d’Assessorament Lingüístic… i els col·laboradors. Però també s'ha detingut en donar noms propis.
Noms propis com els de Xavi Bosch (el primer que va fer les tres primeres temporades de'El món), i companys que encara hi són: "I avui me'n recordo del Toni Clapés, que fa sens dubte el millor programa, el que em fa riure, el que em fa indignar i el que m'ho fa passar millor, però sobretot per les confidències, sovint agres, que fem amb el Xavi Bundó, que no només es lleva aviat, sinó que ho ha de fer el cap de setmana, o el Jordi Beltran, amb qui cada cop que ens podem veure ens agrada parlar de ràdio. I, és clar, deixeu-me que avui me'n recordi dels que esperem veure aviat: la Montse Llussà i el David Marca. I dels directors que hem tingut, de tots, sense distinció: però deixeu-me que en destaqui dos: l'Eugeni Sallent, enorme abraçada per la bogeria, però sobretot molta força, Eugeni. I l'Eudard Pujol, per tot el que ha hagut de passar". Persones especials per a ell, com demostren aquestes fotos emocionants que ha penjat, així com amb d'altres que sempre tindran un racó al cor del Jordi, com les seves exmans dretes, Joan Lluís Garcia (recuperant-se encara d'un greu accident que el va dur a l'hospital) o Jofre Llombart.
De totes les fotos publicades, però, una de ben especial. Una imatge que ho diu tot, que resumeix a la perfecció el que és bona part de la seva vida. Una imatge d'un petit transistor, el seu petit transistor de ràdio, amb el que va sentir com li donaven el premi a la Cadena SER i amb el que s'hi ha passat hores i hores al seu costat, al costat de l'orella, al llit o a tot arreu, escoltant programes i programes de ràdio durant tota la vida. Un transistor que segur que molts oients tenen a casa un de semblant, i amb el que nosaltres l'escoltem a ell i el seu magnífic programa.
Com ell mateix ha dit: "I en nom de tot l'equip, a les nostres famílies, filles, fills, parelles, mares, pares, germans... Que han hagut de suportar que no hàgim pogut dur les criatures a escola, per motius ben diferents. Agafarem el premi ben fort, ben fort per tots aquells que també es lleven ben d'hora, ben d'hora, i per tots els que us agrada la ràdio. És vostre. És de tots. Dels que declarem amor etern a la ràdio. Aquest tatano portarà la marca de la felicitat. A tots, amb majúscules i a crits, gràcies, gràcies, gràcies, i avui, més que mai. La ràdio, sempre la ràdio i visca la ràdio".
L'enhorabona.