Jordi Basté ja ho va avisar fa uns dies en el seu article setmanal de La Vanguardia: "siento el orgullo de quedarme en casa la verbena de Sant Joan y la felicidad de sentirme especial". El director d'El món a RAC1 ja va anunciar que aquesta revetlla de Sant Joan es quedava a casa per una bona causa, una de les millors: ser al costat d'algú a qui estima "més que al 95% de la humanitat". Qui? La seva gossa.
L'animal, com tots els gossos, detesta la nit més curta de l'any. No parar de sentir petards esclatant i soroll eixordador és massa per ella i ho passa fatal. El costum inexplicable de molts catalans de fer esclatar coses per fer soroll, que algun dia s'hauria d'acabar, com va reclamar Jair Domínguez, fa que la gossa de Basté hagi de ser sedada per no posar-se dels nervis. I el periodista català ja fa temps que va decidir que la nit del 23 al 24 de juny, ell passava de festes i sopars fins les tantes: ""desde hace algunas verbenas he decidido quedarme a solas con mi perra para intentar devolverle el cariño de los últimos años. Homenajear a la mejor compañía en la peor noche de sus vidas. Seré su refugio durante una madrugada como ella lo es el mío durante la mayoría de ellas".
Jordi Basté / TV3
Una pastilleta per la gossa i un sopar sense ningú més per a ell. Basté ha complert la promesa, només faltaria, i mentre la gossa s'estava tranquil·la a la seva vora, ell tenia un pla immillorable per passar la revetlla. Desconeixem si va tenir coca de pinyons o no, si va brindar tot sol o no i si va tenir un sopar frugal o pantagruèlic. Però el que sí sabem, perquè ell mateix n'ha informat a xarxes, és que la música que va sonar a can Basté no va ser ni Paquito el chocolatero, ni Saturday night, ni el Ritmo de la noche, ni cap cosa semblant de festa major. El que ha sonat a can Basté aquesta nit ha estat, per exemple, això:
O això:
O això:
O la meravellosa Hungry Heart de Bruce Springsteen:
La banda sonora IMPRESCINDIBLE d'una pel·lícula no menys imprescindible. La meravellosa Los amigos de Peter, de Kenneth Brannagh, amb un elenc d'actors britànics en estat de gràcia: el mateix Brannagh, Emma Thompson, Hugh Laurie o Imelda Staunton. El retrobament auspiciat per Stephen Fry on un grup d'amics es diuen les veritats a la cara, ploren, riuen, s'empipen i s'emocionen quan l'amfitrió els hi comunica una notícia sobre la seva salut. Una deliciosa comèdia que ja té 30 anys i que cal reveure de tant en tant:
No se'ns acut millor pla que el que va fer Jordi Basté:
Soparet, pel·liculeta i a dormir d'hora, tot i que avui tenia festa i presenta el programa Joan Lluís Garcia. Passaven uns minuts de mitjanit quan Basté va plegar veles, tal i com li ha revelat a Quim Monzó aquest matí en una conversa a xarxes:
En Peter tenia molts i bons amics. Igual que en Basté. Però cap com la seva gossa. Per ella, el que sigui.