La temporada 2018-2019, Jordi Basté tornarà a estar "fatal, com sempre". Perquè el director i presentador d'El món a RAC1 tornarà a donar el "Bon dia Catalunya, benvinguts al món" als oients durant l'any vinent. "Dia d'EGM. Notes de final de curs. I he de dir que ens hem guanyat les vacances". Jordi Basté pronunciava dimecres aquestes paraules després d'escoltar-se els senyals horaris de les 8 del matí. Però es quedava curt. No només s'ha guanyat les vacances. També s'ha guanyat la renovació. Han estat dies de felicitacions i de xifres històriques de la ràdio en català i dies de signatura de contractes.
RAC1 torna a ser la ràdio més escoltada de Catalunya, amb 892.000 oients, amb la millor mitjana de la història, molt per sobre de Catalunya Ràdio amb 614.000 oients o la Cadena Ser, amb 328.000 oients. Unes xifres a l'abast de pocs, però encara més si ens centrem en el programa que dirigeix i presenta Basté des del 3 de setembre del 2007. El món a RAC1 és el programa més escoltat de Catalunya amb 701.000 oients i el vuitè més escoltat a tota Espanya, mentre El matí de Catalunya Ràdio n'assoleix 468.000, i Hoy por hoy 203.000. Però és que les dades directament són demencials durant l'hora que va de 8 a 9 del matí: aquells 60 minuts dels "apunts imprescindibles per anar pel món" baten rècords, sent seguits per 393.000 oients cada dia només en aquella hora.
Com cada temporada que acaba, hi havia una ombra grisa damunt els estudis de Francesc Macià. Basté és el pal de paller de l'emissora i cada any que passa, se supera a ell mateix. Però també hi ha l'altra cara de la moneda. Cada any que passa, hi ha més probabilitats que Basté deixés de seguir despertant Catalunya des de RAC1, per una qüestió simplement de pas del temps. I més, amb una temporada duríssima que acaba de deixar enrere. "Ha estat una temporada llarga, esgotadora", reconeix Basté. Una temporada que va començar el 17 d'agost amb els atemptats de Barcelona i Cambrils. Una temporada que va seguir amb el 6 i 7 de setembre amb la polèmica reforma del reglament del Parlament, amb la protesta popular del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, amb el referèndum de l'1 d'octubre, amb la vaga general del 3 d'octubre, amb el discurs del rei d'Espanya, amb els fets del Palau de la Generalitat del 25 i 26 d'octubre, amb la proclamació de la independència el 27 d'octubre, amb l'empresonament i exili de la majoria del govern de la Generalitat, amb la imputació dels membres de la mesa del Parlament, amb el paper del jutge Llarena, amb el canvi de govern a Espanya amb la moció de censura i la presidència de Sánchez i un llarg etcètera... "I la notícia és que hem aguantat drets fins ara, i no hem caigut".
En el davantal d'agraïment per les dades de l'EGM, Basté es va enrecordar dels oients, de les ràdios de la competència, dels companys dels serveis informatius, del seu equip o dels anunciants, per fer bandera d'emissora: "l'essència de RAC1 és un grup de gent asilvestrada que intenta arribar a tot arreu, que cridem 'Tots som 1' i que portem la samarreta, i aquest és l'orgull d'una redacció que uneix moltes rareses diverses. I que duri". Doncs durarà, com a mínim, una temporada més. Tot i que encara queden 15 despertadors, el periodista ha assegurat que "marxarem de vacances i ens deixarem en pau mútuament durant un temps, per tornar, si Déu vol, amb les piles carregades". Doncs Déu ha volgut, i ell i la direcció de RAC1 també. Una direcció que va patir un canvi sobtat amb la marxa d'Eduard Pujol a les llistes de JuntsXCat i l'arribada de Ramon Rovira, tant a la ràdio com a 8TV. A la tele Alfons Arús ja ha dit adeu i marxa a La Sexta. Retenir Basté a la ràdio era gairebé qüestió d'estat.
I no estarà sol. La columna vertebral que ha provocat, entre d'altres coses, aquests registres en l'EGM, continuarà, amb Basté obrint joc, els Óscars i La segona hora remenant-la als mig dies, Toni Clapés a les tardes i rematant els caps de setmana Xavi Bundó, entre d'altres noms il·lustres de l'emissora. Suposem que molts dels tertulians que fan el tallat party amb Basté també continuaran. Veurem si la Rahola se les continua tenint amb el Sardà, el Baños amb el López Alegre o el Bernardos amb el Barberà. Però si continua la "Noemí" d'El Corte Inglés i li pregunta "Com estàs, Jordi?", segur que amb la renovació al sarró, com a mínim, avui, podrà respondre-li aquell estirabot que va dir un dia en una tertúlia: "De puta mare, estic".