"Setze jutges d'un jutjat mengen fetge de la societat". Són paraules de Jordi Basté al micròfon d'El món a RAC1 encetant la decisiva setmana en la que coneixerem la sentència del judici del Procés. Un joc de paraules carregat de intenció, irònic i indignat alhora. El Suprem ha estat el destinatari de bona part de les crítiques del locutor, empipat com molts catalans pel xou mediàtic i el joc brut que emana del tribunal, especialment per la filtració dels termes de la resolució judicial a nombrosos mitjans durant el cap de setmana: "flatulències supremes", ha dit, absolutament impròpies d'un (auto)anomenat estat seriós, i insensibles amb els familiars dels empresonats. Un espectacle públic i trampós, gens innocent, ja que busca desviar l'atenció del que realment és important: la injustícia.
Aquestes fuites interessades, que també van arribar a la mateixa emissora fent-los partícips de l'escarni dels presos, són la materialització d'una estratègia ben senzilla: evitar crítiques al contingut de la sentència i provocar una falsa competició periodística en la que tots van ser els primers en saber el 'secret millor guardat' de la judicatura espanyola. Un ventilador funcionant a ple rendiment, vaja. Que els arbres no deixin veure el bosc als ciutadans del regne, no sigui que descobreixin (una vegada més) el llautó rovellat del seu país. I aquí els mitjans de l'estat són protagonistes habituals, escampant els missatges promoguts per les mateixes instàncies que haurien de guardar silenci i dedicar-se a fer la seva feina.
Jordi Basté TV3
Tot i la tempesta, Basté (en nom de l'emissora) ha fet una crida a la calma, ni que sigui radiofònica. Calma, sí, però enuig, cansament i fastig també. Un paquet de sensacions de procedència coneguda: "La culpa no és Madrid, és que tot hagi de passar per Madrid. Per això som on som".