Jordi Basté no és una persona que es prodigui massa a l'hora de publicar coses al seu compte d'Instagram. En els darrers mesos, una foto preciosa en unes escales en un carrer del Soho de Nova York, feta per la seva filla gran, una foto amb companys d'emissora, una imatge al costat del seu idolatrat Woody Allen i un parell de moments de l'imperdible entrevista a l'excomissari Villarejo, en conversa amb Artur Mas i Pablo Iglesias. Aquest dilluns, però, és necessari que comentem un petit vídeo que ha penjat al seu Stories. Un vídeo d'una conversa indispensable, colpidora, necessària, que va fer fa un temps i que ara ha tornat a reivindicar. Aquesta:
La soledat no desitjada, la nova pandèmia silenciosa
El periodista de RAC1 es fa ressò d'una publicació de l'Obra social, Sensibilització, Voluntariat i Cooperació de Sant Joan de Déu, entitat sense ànim de lucre, que recorda que aquest octubre del 2023 continuen amb una proposta en la qual caldria aturar-se i dedicar-hi un temps, els cafès solidaris. Com bé diuen a cafesolidari.org, la soledat no desitjada cada cop afecta més persones, és un problema que s’ha convertit en la nova pandèmia silenciosa. Per això han engegat fa temps una campanya organitzant un cafè solidari a la feina, a l'escola o als entorns de cadascú, anant a un dels bars adherits o fent un donatiu. I dins del marc d'aquesta bona pensada, una entrevista al locutor del programa líder de la ràdio en català, que ara caldria recuperar via l'enllaç que facilita Basté al seu IG.
En la conversa, Basté parla obertament d'un dels moments més complicats que li ha tocat viure, el moment que es va separar de la seva parella i mare de les seves filles, quan va passar de tenir "criatures a casa i una parella que t'estima, de cop passes a viure sol i hi ha un temps que t'has d'aclimatar. Els que l'hem patida (la soledat), perquè això ho podem patir tots, no és patrimoni d'una determinada gent, quan hem hagut de lluitar contra aquesta soledat, és un dels moments més catastròfics que un pot viure. I no se'n parla prou". I té tota la raó. "Sensació de buidor, de foscor, gairebé d'un blanc i negre". Una sensació per la que passen nens, adolescents, gent gran... Com es pot fer el "clec" necessari? Ajuda externa, "és molt important la psicologia. Hi ha un moment en que el teu cervell apretarà un botó i el blanc i negre passarà al color, i deixaràs de sentir-te sol per sentir-te independent, que sembla el mateix, però és molt diferent".
En una reflexió necessària, sincera i optimista, Basté confessa que en el seu cas, "jo vaig trencar la soledat amb ajuda psicològica, parlant amb gent... Hi ha una expressió que sembla malèfica i és meravellosa que és 'buscant ajuda'. Si busques ajuda, truques a la porta, vas a parlar amb gent... la vida és d'una altra manera. No hem de tenir por a dir que estem sols, que ens sentim sols, al contrari!". Molta gent li deia que com podia ser que ell, treballant a la ràdio, parlant amb molta gent, pogués sentir-se així: "D'amics n'hi ha pocs, però hi ha molta gent amb qui parlar. El camí de la soledat sempre és reconduïble":
Meravellosa i necessària conversa i meravellosa i necessària iniciativa la del cafè solidari. El bo d'en Basté ja no se sent sol. Els que encara se sentin com ell se sentia abans, que no dubtin en seguir els seus consells.