El confinament s'està fent llarg i feixuc, una sensació que creix cada dia. Ara bé, ens hem de mantenir forts, tossuts, lluitant paradoxalment: amb activa 'passivitat' derivada de l'aïllament per frenar definitivament el coronavirus. Aquells que han estat contagiats però que, sortosament, no han patit els efectes més perillosos del Covid-19, ho sabem bé i es mantenen ferms. Com en Jordi Basté, que combat el virus sense aturar-se, fent ràdio des de casa seva. Però tantes hores sense poder escapar de la realitat, exposats a determinats símbols 'oficials' contra la pandèmia, tenen conseqüències. I una d'elles és, precisament, afartar-se d'aquesta simbologia imposada i que, si no combregues de forma militant, et pot suposar passar a formar part dels sospitosos habituals: un "mal soldat", que diria el General Villarroya.
Tampoc ens posarem tremendistes, però la reflexió del locutor de RAC1 és encertada en la seva dissidència: Basté està "bastant cansat del 'Resistiré', tot i que sigui eterna. No em recorda als sanitaris, i sí a Loles León a 'Átame'. Un himne que sona a totes hores no és cap himne, és una melodia." La famosa cançó del Dúo Dinàmico l'enerva, i ho explica amb dard polític inclòs: "cada cop que els sento estic a punt de saltar amb tiratxines contra el Suprem, que motius no me'n falten" El periodista se sent molt més identificat amb un grup barceloní que s'està fent molt popular durant aquesta situació d'alarma sanitària, els Stay Homas, que des del terrat de casa seva esperonen els seus oients amb ritmes de reggae dient-nos que "em rento les mans uns 70 cops al dia, em poso el termòmetre cada dues hores o m'ha bloquejat el 061".
Stay Homas @stay.homas
Jordi Basté @jordibaste
Són molts els que ens sentim identificats amb aquestes paraules, Jordi. Algú ho havia de dir. Força amb la recuperació, i sí: "please, stay homas"