Toni Soler té un article dominical a un diari, una tertúlia setmanal a RAC1, que abandona, i un programa a TV3 per dir el que vol. Però per no ser acusat d'apropiar-se del micro, és lliure al seu twitter. L'última entrevista d'Inés Arrimadas a RNE va irritar-lo per aquest comentari de la persona més votada a Catalunya amb posicions d'ultradreta apostant per suprimir l'autonomia catalana sine die:
Roberto Lázaro
Aix, comparar dues Comunitats autònomes, això no agrada l'unionisme que s'ho pren com a "supremacisme". La paraula anava de baixa però l'han recuperat dos tertulians habituals de TV i ràdios: Jordi Cañas i Gonzalo Bernardos. Primer dispara Cañas amb l'argument de la violència als Balcans que només veu a Catalunya el jutge Llarena. En ple ridícul internacional per la no-rebel·lió és penós recórre-hi:
RL
El periodista de TV3 ha respost el cheerleader taronja amb mandra. Potser per això Soler deixa les tertúlies, per l'immensa mandra argumental de persones com l'exdiputat dimitit de Ciutadans:
Aleshores entra Gonzalo Bernardos, que alguns ubiquen prop del PSC però sembla tan taronja com Albert Rivera:
El que és implícit és que Bernardos no suporta l'èxit de Soler que lidera cada dia l'audiència emetent opinions com la que Bernardos considera "supremacista". Insultar Toni Soler afirmant que creu que pertany a una ètnia superior descriu Bernardos, no Soler. I el periodista respon amb una franquesa que Bernardos no entoma bé:
ACN
Cañas i Bernardos retuitejant-se l'un a l'altre, solapant la guerra contra Soler i compartint tertúlia, a 8tv o a RNE. S'entén que el director d'Està passant fugi. Fins i tot la dreta madrilenya recomana la seva revista El Món d'ahir mentre l'unionisme català el detesta, això sí, dient-li "supremacista simpàtic i afable". Mandra.