Gemma Nierga ha començat l'any del seu imprescindible Cafè d'idees amb una conversa a plató amb l'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas. Evidentment, Cañas no ha desaprofitat l'ocasió de fer el seu habitual menysteniment cap al president Carles Puigdemont. La presentadora li pregunta sobre el seu retorn a Catalunya i la rellevància que això tindria, i Cañas, com fa sempre, deixant anar per la boca coses com que "Su valor político es la mentira del exilio. Es como un trono. Uno es rey mientras todo el mundo cree que la silla donde se sienta es un trono. Cuando la gente cree que es una silla, ya no eres rey". Revela que el contacte entre els dos eurodiputats és mínim, que ni el saluda, "generalmente no... yo es que me tomo muy en serio lo que sucedió en Catalunya, yo lo viví aquí muy intensamente. Yo no les perdonaré jamas, nunca, lo que hicieron. Ellos rompieron el pacto tácito que compromete democráticamente una sociedad, el respeto al otro y a la ley".
Cañas sempre ha demostrat que té memòria selectiva, que només veu les coses des del prisma taronja del seu partit. Potser oblida que a Catalunya també sucedió una barbàrie comesa per les forces repressores de l'estat contra ciutadans que només volien votar, potser oblida que a Catalunya també sucedió que el seu partit va viure de la crispació, del menysteniment, de l'odi a qualsevol persona que volgués i cregués en el procés, potser oblida que a Catalunya també sucedió que ell i els líders del seu partit han vomitat sistemàticament sobre els qui volen la independència. I ara s'ha vist que aquella estratègia, aquella miserable manera de fer política, ha donat els seus fruits. Quins? Els de la pràctica desintegració del partit. Els de passar de ser la força més votada a gairebé ni existir ni tenir representació parlamentària enlloc.
I per molt que Cañas s'ompli la boca elogiant Inés Arrimadas, l'única veritat és que la montapollos està recollint políticament el que ella va sembrar. De la líder de Ciutadans n'ha parlat amb Gemma Nierga, però una valoració seva sobre per què se l'ha criticat ha cridat l'atenció de la periodista catalana: "No es justo que ahora a Arrimadas se la acuse y responsabilice de todo. ¿Por qué ha de prescindir Ciudadanos de una formidable oradora y estupenda política?", es pregunta. I ell mateix es respon, posant damunt la taula un argument concret: "Le voy a decir una cosa que no suelo utilizar: creo que si Inés hubiera sido un hombre, algunas de las cosas que se están diciendo, no se habrían dicho". Intervé Nierga i parla clar: "Usted lo que apunta es que ella es víctima de un cierto machismo... 'Si hubiera sido un hombre...'.... ¿Eso no es machismo?". Respon Cañas sense parlar tan clar com Nierga: "Bueno, esa es una forma de entender la política que yo no comparto". Però Nierga és molta Nierga: "Ya... cuando criticas a una mujer por ser mujer, eso es machismo". Cañas deixa caure, tot i que després no ho vol dir amb totes les lletres, que les crítiques a Arrimadas amaguen comportaments masclistes. Un argument, com a mínim, sorprenent.