Masterchef té la seva edició especial nadalenca. Fins a 4 programes s'han tret de la màniga per continuar en antena durant aquestes dates i intentar aixecar, o com a mínim, mantenir, les seves pobres dades habituals d'audiència. Tots surten guanyant menys els espectadors. Una enorme quantitat dels que miraven el talent amb regularitat va marxar tot just el dia que convidaven Isabel Díaz Ayuso. Més o menys, la meitat, un fracàs. Casualitat? La presidenta madrilenya del PP ha començat la campanya de forma encoberta però triomfal: va aparèixer també al Got Talent de Risto Mejide fent un paripé. Tampoc els resultats de Telecinco van pujar per la seva aparició, ficada amb calçador, palanca o pic i pala. Quin negoci per a les dues cadenes.
Bé, potser que el negoci és un altre. El poder d'Ayuso a Madrid és total, malgrat que la seva forma d'actuar sigui tan particular que pugui fer que tot salti pels aires en el moment més inesperat. Però vaja, que mana molt. I això és llaminer, pot portar bones notícies en el futur. Bon rotllo. A més a més, recordin que és una gran ídola de la dreta espanyolista, de la suau, la dura, la molt dura i els que, senzillament, s'han pujat al seu carro per... per.. bé, per allò que atrau al que és la gran figura del programa de TVE: el català Jordi Cruz. Català i Ayuso, sí. In love. Ho va explicar ell mateix fa temps en diferents entrevistes, fins i tot arribant a ironitzar amb "me casaría con ella". Casar-se com a tal no, Rebecca Lima que no pateixi. El seu amor és d'un altre tipus.
El guapo Jordi Cruz a salvar l'audiència de Masterchef lluint els colors d'Espanya
La cita televisiva dels dos amics no va sortir bé, TVE ho va patir i ara posa totes les esperances en la remuntada. La 1 es posa futbolera amb Masterchef fent servir la selecció espanyola. Un moment complicat, el de posar-te a fer publicitat de La Roja quan el mundial ha acabat com ha acabat, hi ha nou i abismalment diferent seleccionador al gran Luis Enrique i tothom està saturat del temet. Però la planificació no ha estat tinguda en compte per continuar amb el recorregut pels símbols de l'Espanya conservadora i exaltadeta, com quan fiquen 7 a 0 a Costa Rica i després veuen com el Japó o Marroc els envien a casa. Amb el mateix esperit tots ells. Doncs bé, a falta de cracs futbolístics han optat per l'explotació de la seva gran carta: apostar pel gran galán Jordi Cruz. Els seus cabells despentinats, la mirada picarona, el mig somriure, ains... què és guapo i telegènic, el xef. Ara bé, si t'agrada o no, això... això inclou moltes més coses. Faltava, però, la cirereta: posar-lo ben espanyol. Amb la samarreta. Foc.
L'avançament del capítol també ens ensenya la seva faceta menys afavoridora
L'incendi, afortunadament, queda totalment extingit amb l'aparició del moment bomber: veure Cruz amb l'uniforme espanyol jugant futbol. O bé, el que ens ha ensenyat no pot ser considerat com a tal: fa l'indi, celebrant un gol. Entre que la resolució dels mòbils i els ordinadors no és sempre la millor, i que no para d'agitar-se,, el resultat no és gens afavoridor. La libido pel terra. Com si tens a Torrente davant teu. Això sí, sempre amb Espanya al cor per acabar l'any... i pujar l'audiència. Po'fale.
Acabarem l'any amb aquestes imatges a la retina, afortunada o malauradament. Dilluns la resta del xou. Si volen, clar.