Anna Grau s'està guanyant a pols que cada vegada que obri la boca, la gent pensi d'ella que està com un llum de ganxo. O això o, el que és més perillós, que se sent molt còmoda mentint sobre Catalunya i deixant anar bajanades que l'únic que fan és que els quatre gats (literalment) que encara queden a Ciutadans li riguin les gràcies i li donin copets a l'esquena.
Que el partit taronja és una broma de mal gust que viu de la crispació i la falsedat, ho sap tothom. Però el paper que s'ha autoadjudicat Grau dins l'esperpent en el qual viuen és preocupant. La darrera? Vomitar una barbaritat públicament davant una Gemma Nierga que al·lucinava.
Anna Grau / @annaxgrau
La diputada de Cs va visitar el Cafè d'idees de la seva vella amiga i excompanya a TV3 (al programa Ditifet), i allà va deixar anar una abjecta afirmació, comparant la Generalitat actual i la dictadura franquista sobre el català: "Hi ha un paral·lelisme entre la política lingüística del franquisme i l'actual de la Generalitat...". Nierga al·lucina i atura els peus a Grau amb una frase lapidària: "El català durant el franquisme es va prohibir". Grau balbuceja "Eh, mmm, aah, més que prohibir...". Nierga molt taxativa: "No. Més que prohibir, no. Es va prohibir". I Grau tocant el violí parlant de la seva àvia:
Hi ha dues Històries: la real, la que va esdevenir de debò, i la que expliquen personatges com Grau, Arrimadas, Carrizosa i la dreta més ultra de l'Espanya reaccionària. Especialment, la Història del que ha passat a Catalunya. Grau reinterpretant el que va fer el dictador assassí sobre la nostra llengua, negant que es prohibís. "El franquisme més que prohibir el català, ho feia en alguns àmbits". De traca.
Una més de les difamacions a les quals ens tenen acostumats. "Ara passa el mateix, però al revés, es dona molta força al català en detriment del castellà i no és una realitat. A més, ara es fa amb un plus de mala bava. Franco no va aconseguir carregar-se el català i aquest Govern tampoc ho farà amb el castellà".
Anna Grau / @annaxgrau
Després de sentir-la, a Grau li han dedicat galetes amb la mà oberta per terra, mar i aire. També a xarxes. Nombrosos testimonis de gent indignada recordant-li que quan el dictador manava, el català li provocava úlceres i feia tot el possible per aniquilar-lo.
Una de les respostes més demolidores ha estat la del periodista i presentador de TV3 Jordi Eroles. Ho ha fet en veure què li havia dit abans l'advocat, periodista i escriptor català Jordi Cabré. Cabré ha posat com a exemple la seva pròpia experiència, amb un document rotund que acreditava que el que diu Grau és mentida.
Un document del registre civil on li traduïen el seu nom, Jordi, per la seva versió en castellà. Com diu ell, "'Només' se'm va prohibir dir-me com em dic". Jordi Eroles, homònim d'ell, recull el guant i també hi diu la seva. I en el seu cas, la seva també té a veure amb l'obligació de canviar el nom per la versió castellana.
Revela el periodista de TV3 que "quan vaig néixer el 20 de gener del 1969, els meus pares es van veure obligats a posar Jorge al registre. Quan va ser 'legal', el primer q va fer el meu pare va ser canviar-me el nom i escriure el q sempre he estat, JORDI", remarcant-lo amb unes explícites majúscules.
I per si a Grau no li ha quedat prou clar, li dediquem el que el mateix Cabré recupera a xarxes, un moment MERAVELLÓS de Johan Cruyff amb Joaquim Mª Puyal a l'inoblidable Un tomb per la vida, explicant-li com va ser quan va anar al registre civil a registrar el nom del seu fill Jordi:
Sembla mentida que avui, en ple any 2022, encara haguem d'escoltar ximpleries perilloses com les d'Anna Grau.
Però ja que ella ha tret el tema, la resposta és ben senzilla: el franquisme és més viu que mai a les espanyes.