D'aquí a unes setmanes, cap a mitjans del mes d'abril, tindrem les dades del primer EGM de l'any. De moment, els darrers resultats que tenim són del darrer trimestre de l'any passat. Al desembre vam tenir nova remesa de xifres que van venir a demostrar el que és una realitat a Catalunya des de fa ja molt de temps: RAC1 continuava imbatible al capdavant de les opcions preferides pels oients a l'hora d'escoltar la ràdio. L'emissora privada té els programes més escoltats de la graella, amb un insultant domini per part de programes com El món a RAC1 de Jordi Basté, i la resta de la graella. Si fem un breu repàs, el 2022 ens va deixar la constatació que RAC1 va tenir el tercer millor any de la seva història. Segons l'EGM, cada dia escolten RAC1 847.000 oients, un 3,4% més que l'onada anterior. A més, RAC1 ampliava la distància amb Catalunya Ràdio fins als 307.000 oients. El programa del Basté, el més escoltat de Catalunya, té 636.000 oients, "això és més audiència que tot Catalunya Ràdio", tal i com destacaven a RAC1.
Com es veien aleshores els resultats des de l'altra banda de la Diagonal? Amb optimisme. Ja ho saben, els EGM són com els resultats electorals, tothom està content i tothom escombra cap a casa. Des de l'emissora pública valoraven positivament els resultats, deixant constància que "Cada vegada som més: guanyem 49.000 oients en un any i liderem a Tarragona i Lleida". Catalunya Ràdio acabava l'any amb 594.000 oients diaris. Mentre que la pujada de l'audiència de la ràdio generalista se situava en el 3%, Catalunya Ràdio incrementava la seva xifra d'oients en un 9%. "Una pujada que els fa retallar, en un any, 124.000 oients a RAC1, l'emissora privada".
Amb els resultats a la mà, independentment de l'ull que els miri, la cosa està clara: RAC1 és l'emissora líder a Catalunya. Per què? Els entesos sabran. Però ara paga molt la pena escoltar què ha dit una veu lúcida de la Corpo, un dels periodistes més reputats, respectats i professionals que hi ha, en aquest cas, a TV3, Jordi Eroles. Sovint no s'entén des de RAC1 aquesta mena de buit, d'oblit que tenen a TV3 sobre tot el que passa a RAC1, fent-se només ressò del que es diu a l'emissora de la CCMA, Catalunya Ràdio. Encara ressona la plantofada descomunal que va dir en antena el líder de les tardes, Toni Clapés, sobre aquesta qüestió, precisament, sobre les dades de l'EGM d'ara fa un any, quan des de TV3 no es va dir ni pío de l'èxit de l'emissora privada: "És curiós el que nosaltres arribem a defensar TV3 i el tracte que dispensa, en aquest cas els serveis informatius de TV3 a nosaltres quan es tracta de fer la lectura de les audiències. Nosaltres sempre parlem de TV3 i ells, com ho diríem... el tracte més esquifit, més miserable, menyspreatiu. Cada EGM és el mateix. Ho trobo tristíssim. Això és sectarisme. Potser algun dia explicaré que s'ha arribat a posar fre a col·laboracions de gent de RAC1 per TV3 per quota, perquè no volien que sortís gent de RAC1 a TV3. Això és de perdedor. I tot per la qüestió de la competència amb Catalunya Ràdio. Però si quants més serem més riurem, més feina per tots, més indústria!! Què ens hem de quedar amb una sola emissora, Catalunya Ràdio i ja està?".
Basté també s'ho pregunta sovint. Aquest dilluns, sense anar més lluny, mentre se celebrava el Dia Mundial de la Ràdio. Un dia que pels amants de la ràdio, és únic. Les graelles pateixen una sacsejada i les ones s'omplen de veus no habituals. Com ho van celebrar a banda i banda de la Diagonal? A Catalunya Ràdio, fent els seus programes habituals des de llocs poc habituals, Tallinn, Manresa, una pizzeria de Badalona, el bar Velódromo de Barcelona, o començant el dia amb Laura Rosel a Artesa de Segre:
A RAC1 van preferir quedar-se als seus estudis, però els Basté, Clapés, Om, els Òscars i companyia van estar ben acompanyats de persones i veus poc o gens habituals a l'emissora, però amb un pes històric al món de la ràdio fora de qualsevol dubte. Per la ràdio van anar desfilant 50 personalitats intervenint en els programes de la casa i regalant moments de ràdio imprescindibles: Josep Cuní, Mònica Terribas, Antoni Bassas, Glòria Serra, Llucià Ferrer, Franck Blanco, Toni Aguilar, Xavier Grasset, Rosa Badia, Isabel Gemio, Juan Carlos Ortega, Carlos Herrera, Carles Cuní, Gemma Nierga, Pilar Calvo, Nina, Santi Villas, Sergi Mas, Peyu, Àlex Gorina, Bruno Oro, Albert Malla, Pedro Ruiz, Pere Escobar o Alfons Arús.
Aquesta foto és molt il·lustrativa. Mirin qui hi surt. Cinc tòtems de les ones fent la tertúlia d'El món a RAC1. Tots ells, amb passat cèlebre... a Catalunya Ràdio. I no van ser els únics periodistes que després de fer fortuna (alguns encara hi són en l'actualitat, cosa que encara és més significativa) a l'emissora pública catalana, van rebre un merescut homenatge... a la competència, a RAC1. Carles Cuní, Pere Escobar, Xavier Grasset, Pilar Calvo o Eudald Serra, per posar alguns exemples. Un detall que no ha passat debades pel Jordi Eroles. En un tuit necessari fa una interessantíssima reflexió que hauria de fer pensar als despatxos de la CCMA i de Catalunya Ràdio.
A les dues emissores tenen sengles graelles excel·lents, locutors i col·laboradors regalen hores de ràdio meravelloses als dos dials, amb programes per donar i per vendre tant a l'emissora pública com la privada, però per què continua sent líder RAC1 permanentment? Per Eroles, per detalls com els que hem viscut aquest dilluns. Gratament sorprès amb el darrer convidat de RAC1 pel Dia Mundial de la Ràdio, Carles Cuní, fent una versió de butxaca d'aquell mític 'La nit dels ignorants' de Catalunya Ràdio, el periodista de TV3 dona la seva visió, encertadíssima, d'"el perquè RAC1 és la ràdio líder de Catalunya i, a més, ho és gràcies als 40 anys d'història i vida de Catalunya Ràdio. I a part d’això, en Basté reuneix Antoni Bassas, Josep Cuní i Mònica Terribas (4 monstres de la ràdio q van triomfar a CatRàdio) en una tertúlia. Per pensar-hi!", diu ell. I té més raó que un sant:
Algú, a qui li toqui, dels que tenen poder de decisió, es farà les mateixes i necessàries reflexions que el gran Jordi Eroles? No estaria de més.