Una expressió ha sobrevolat els darrers dies a moltes converses ciutadanes i als mitjans de comunicació catalans. Tres paraules per parlar d'una possibilitat fefaent de cara als pròxims dies, en funció de com es desenvolupi la pandèmia: Toc de queda. Una mesura que ja s'està aplicant a França i que ha comportat una polèmica, no només per la seva implantació o no, sinó també per la manera de referir-nos-hi.
Jordi Eroles (@JordiEroles)
Dimarts en una connexió, l'excel·lent periodista de TV3, Jordi Eroles, posava damunt la taula una altra expressió catalana per dir el mateix: cobrefoc. Una paraula d'origen francès que fuig del context militar que evoca 'toc de queda' i que ha generat un apassionant debat en xarxes i mitjans sobre la possibilitat d'utilitzar altres mots per dir el mateix. Com per exemple, una altra expressió que s'ha pogut sentir a RAC1: "Una expressió genuïna en català és 'hora del seny' o 'seny del lladre' . A l’edat mitjana, a partir de certa hora es feia sonar una campana per avisar la gent que s’havia de quedar a casa perquè a fora no hi havia llum i era l’hora dels lladres".
"El català és viu", exclama Eroles... Potser el català es troba en plena forma gràcies a persones com ell, però la que no gira rodona és la seva esquena. El periodista, com ell recorda, ja té una edat, i quan ha vist que els seus ossos i músculs han dit prou, ha fet el que cal fer en aquestes situacions: posar-se en les millors mans. Eroles ha visitat una osteòpata perquè hi posés remei als seus dolors. Després de "tres dies clavat", ha trobat una salvadora: "Diuen q a partir dels 50 si no et fa mal res és pq ets mort. Doncs...coi d lumbàlgia!!!! Sort en tinc d les mans d la Maria Cristina":
La millor solució possible després de la feina ben feta: posar la seva esquena en toc de queda o cobrefoc, abans de passar a mals majors.