La sortida de Junts del govern de la Generalitat ha comportat moltes conseqüències, unes d'immediates, cessen centenars d'alts càrrecs i n'entren de nous, i una crisi de confiança entre els dos principals partits independentistes que fa improbable un futur govern independentista amb majoria absoluta de suports al Parlament. El procés queda en mans de la gent i els partits faran el de sempre, uns governar i uns altres fer oposició. Hi ha altres conseqüències "blaves": algun VIP que ha de deixar Govern i tornar a TV3. Un canvi dins la mateixa administració pública: de càrrec de confiança d'una Conselleria a la seva plaça fixa a TV3. És Jordi Eroles.
Eroles torna a fer el salt en sentit invers, ara de dins del Palau a fora. La seu de la Conselleria d'Exteriors, on ha estat Cap de Comunicació de l'exconsellera Victòria Alsina, és al carrer Pietat, a la part posterior de l'edifici de la Generalitat, més a prop de la Catedral. Eroles tornarà a fer connexions al Telenotícies vespre des de la Plaça de Sant Jaume amb el logo de TV3, com ell diu, "casa seva". Jordi Eroles ha donat explicacions als seus fidels seguidors del seu retorn a TV3 amb un imprescindible fil de twitter. No és el primer periodista que ha fet el camí d'anada i tornada de Govern al periodisme. Però ell era dels més famosos en fer-ho, el miren centenars de milers de persones a cada TN. Ha durat 6 mesos, d'abril a octubre:
Eroles, 29 anys a TV3 i 6 mesos a Govern. Més periodista que alt càrrec, té raó quan delata que els periodistes que passen a assessorar polítics en diuen "passar al costat fosc", com Darth Vader a Star Wars. Un canvi difícil però no definitiu, com demostren desenes de periodistes catalans que han tornat a fer informació política sense problemes després de fitxar per algun partit, organisme públic o Govern. No és una raresa. És normal que si un polític busca experts en Comunicació fitxi a periodistes. Eroles obre el cor perquè la seva Consellera volia seguir a Govern: "Una etapa més curta del que pensava, estic tranquil, trist, satisfet i emprenyat.". Molt ben explicat: tranquil perquè sabia que era temporal, potser no tan temporal, trist per curt i emprenyat com a independentista declarat. I pels suspicaços, tot i ser una conselleria de Junts: "Jo no milito en cap partit". Vota el que li dona la gana, com tots.