El periodista de TV3 Jordi Eroles té als espectadors a la butxaca. Un reconeixement merescut: per bon professional, per bon company i per ser valent, sincer i proper. La seva feina l'avala, un home tot terreny que pot presentar-te el 324, agafar les regnes d'un mestre com Josep Cuní o informar des del terreny de l'actualitat política del país. També sabem que respecta la carrera dels seus col·legues, com hem vist en el cas de l'històric Eduard Sanjuán, que ha anunciat que es retira. I per la banda personal, les seves reflexions són seguides amb atenció, i els moments compartits de la seva intimitat, tafanejats amb respecte i fruïció. En Jordi ens ha ofert una perla treta del seu arxiu personal per afegir a la col·lecció. Or pur.
Eroles, de 52 anys, ha rescatat un parell d'instantànies meravelloses d'una època força llunyana: la de la seva primera infantesa. Una imatge de nadó amb la seva àvia Maria, en la que els gens familiars són indiscutibles, així com l'esbós del comunicador que coneix tota Catalunya. L'altra imatge, ja amb un any i mig, assegura, és també espaterrant i entranyable: porta una gorra de cop que surt directament del túnel del temps, i que en aquell final dels seixanta era habitual entre la canalla per evitar disgustos. La porta amb raó, ja que es troba dalt de la caixa d'un camió: el del seu avi, transportista. Totes dues són per mirar-les una i cent vegades. Ell, modest, assegura que "m'han fet gràcia". D'altres són més eloqüents, com el seu "germanet" Oriol, que li diu "quasi em fas plorar".
Ens hem oblidat d'esmentar més virtuts d'en Jordi: transmet i emociona. Els seus poden estar-ne ben orgullosos.