Joaquín Sabina és amb 73 anys a la pròrroga de la seva vida. Ha patit tantes caigudes, malalties i ensurts de salut que els fans gaudeixen de la seva gira com si fos l'última. Però com els Rolling Stones mai no mor. Sabina és un vell rocker, poeta, cantautor sense veu, que no canta sinó parla, recita, però agrada. Com Julio Iglesias que no té veu. Si Serrat fa la gira final de comiat i ve a Barcelona, la seva ciutat, Sabina també i TV3 ho anuncia per ira d'alguns sectors que no el veuen digne de ser promocionat per la TV catalana:
Hi ha hagut protestes per aquesta promoció a TV3, però la més sagnant és la d'un empleat de la cadena que, tot i no qüestionar que el 3/24 ho anunciï, vol deixar clar que Sabina és famós també pel seu anticatalanisme. És Jordi Eroles, ara treballador, precisament, del 3/24. La seva estimada cadena ven Sabina sense dir això que diu Eroles: "Sabina ve a Barcelona... per bombardejar-la? o per clavar ganivetades a tots els catalans?": Queda clar, Eroles no escolta discos de Sabina:
Eroles ha coincidit amb Josep Lluís Alay, mà dreta de Carles Puigdemont i més crític amb TV3 que amb Sabina, "No cal difondre la catalanofòbia":
Entre les moltes mostres de poca estima a certs catalans, els que no pensen com ell, hi ha aquest episodi. Sabina i Arturo Pérez Reverte tenien butlla al diari El Mundo per traspassar qualsevol límit amb les seves bajanades unionistes, rebent elogis per la seva conducta. L'any 2016 van ser entrevistats i, entre xarrups i cigarretes, deixaven anar això sobre els catalans independentistes: "Como soy jacobino, lo habría solucionado en el XVIII. ¡Chas, chas! Ahora no tiene solución. Se podía pasar una población entera a cuchillo en el XI pero no en el XXI", deia Reverte. El cantant, divertit, li feia l'onada: "Me adhiero a la propuesta del compañero". Ara bé, després els violents, intransigents són els indepes. El tall de vídeo l'ha recuperat l'escriptora Pilar Rahola, indignada amb "los amigos progres".
Sabina i Reverte a El Mundo
A Sabina li agrada un català, Joan Manuel Serrat. El de la seva corda. A la resta de catalans, corda... al coll.