Jordi Évole s'ha convertit en la peça clau de la partida d'escacs en la que s'ha convertit la lluita de poder a l'Ajuntament de Barcelona. I no s'amaga. Fins i tot, ja surt a la foto. Primer va menysprear la resta de candidats quan va dedicar un Salvados a les municipals de la capital reduint la pugna a Ada Colau i Manuel Valls. Casualitats del destí, cap d'ells van sortir vencedors a les urnes, però els plans diabòlics per intentar esborrar l'independentisme de la Plaça de Sant Jaume l'han tornat a donar una altra oportunitat. Es va passar un dia fent campanya a Twitter, esbatussant-se contra Toni Soler i aplaudint "valents" com J.A.Bayona, i quan va tenir prou, va passar a l'acció. Millor dit, va passar a la taula. La d'un restaurant de la Barceloneta, l'Òstia, on el digital TotBarcelona els va enxampar després d'un dinar en el que segur que no van parlar del final de Joc de Trons. Hi ha d'altres trons en joc, més terrenals.
Les 4 hores d'aquest gens casual dinar permeten fer disparar-se les elucubracions del que allà es va parlar. Bé, potser tampoc n'hi per tant. La idea que defensa Évole sembla força clara. Actua com a punta de llança d'una conxorxa, emparat per un bon grapat d'interessos econòmics, editorials i polítics. S'ha de fer el que calgui per evitar "l'hecatombe indepe", fins i tot obrant el miracle de reconvertir una "comunisssssshta, roja, okupa" etc, com l'alcaldessa, en la fada madrina de l'unionisme i la millor amiga de Valls, "el progre" que va causar estralls a França.
Després del tiberi, tots dos van sortir separats, discretament (pensaven ells, és clar), paint les tapes i racions al barri mariner i cadascú sospesant què explicar a la seva colla sobre la transcendental trobada. Feina feta, haurà pensat Évole, que està posant tot el que té al seu abast per consumar l'assalt. Quin marró, rondarà el cap de Colau, que s'hi juga molt amb la decisió i que no té gens clar això de sortir a les fotos amb Valls i Cs. La cosa fa molta pudor. Ah! I quina indigestió, pensem els barcelonins i barcelonines.