Hi ha dues certeses referides a Jordi Évole que són sabudes per tothom: una, això del procés, de la independència, del sobiranisme català, no va amb ell. I dues, el que sí va amb ell és la seva passió pel Barça. Culer de socarrel, sovint ha expressat el seu disgust amb totes dues coses, les derrotes blaugranes i les victòries del procés. Últimament, de les primeres n'hi ha moltes. I de les segones, poques. El periodista i presentador de Cornellà sovint aboca a les pàgines de La Vanguardia, on escriu un article d'opinió cada cap de setmana, les seves inquietuds sobre totes dues qüestions. I aquest dissabte ha fet un mix parlant de què passa al Camp Nou i què passa al Parlament.
En la prèvia d'un dia on aquesta matinada canviarem l'hora, a les tres, seran les dues, Évole tira de sarcasme per parlar del temps que passa i del que continua igual... o del que ha canviat. El presentador de La Sexta al·lucina que amb un Barça ja eliminat a la Champions (després de la victòria de l'Inter contra el Viktoria Plzen), els aficionats culers van anar a acompanyar l'equip en l'intranscendent partit al Camp Nou contra el Bayern de Munic: "el campo del Barça se llenó. Extraño octubre este. Eso sí, hubo momentos que se alcanzó el bochorno. Los presentes llegamos a celebrar una recuperación de pelota de Bellerín. No hay nada como cambiar de presidente para templar el estado de ánimo de la grada. Pasar de uno que se comía las sílabas a otro que no come sílabas, pero parece comer muchas otras cosas. Y la afición, y gran parte de la prensa, a tragar".
Un Camp Nou on, com es fa sempre, es va tornar a fer un càntic al minut 17 i 14 segons, el d'in, inde, independencià, amb accent a la a. Un càntic, però, que Évole considera que es va proferir "más flojito. Con menos énfasis. Pero tiene mérito que se siga entonando viendo el panorama. (...) Quien no se conforma es porque no quiere. Fue ese mismo año, el histórico 2017, cuando el Barça le remontó al Paris Saint-Germain un 4-0 metiéndole un 6-1. Luego nos eliminó la Juve. Pero, oye, nadie revocó el 6-1".
Sovint es diu que el futbol és com la política. O que s'ha polititzat. I Évole passa, via Barça, a parlar de què està passant amb el procés, segons ell, cinc anys després d'aquell 2017: "Algunos que se apropiaron de palabras tan grandes como libertad hoy muestran su auténtica cara", diu que passa ara. "Hubo más de un Dalmases en aquellos momentos. Querían silenciar cualquier voz que les estropease el relato", diu abans de dirigir una galeta amb la mà oberta a Junts: "Cinco años después, tiene a traidores en su propio partido. Junts se hacen llamar, menudo oxímoron en una sola palabra". I sorprèn, amb ironia, dient un vaticini sobre el procés: "Nos dicen que el procés se ha acabado. Otro espejismo. El procés no se acabará nunca. Del procés sigue viviendo demasiada gente. Fíjense que hasta el propio Feijóo tira de él para ser el candidato que quiere Ayuso. Porque si no es así, la candidata acabará siendo ella". Évole oblida que en el futbol, i en la política, després d'una mala ratxa de resultats, venen els èxits.