No li agrada concedir entrevistes i és molt estrany que ho faci. Però aquesta vegada, el presentador català Jordi González ha fet una excepció i ha parlat en exclusiva per a En Blau sobre tots els temes d'actualitat que l'envolten. Nascut a Barcelona, va debutar a la petita pantalla el 1985 amb el programa de TVE La palmera. Des d'aleshores, el que fou presentador de La noria no ha parat d'aconseguir èxits i actualment és un dels rostres més reconeguts de Mediaset. A més, des que va començar la seva etapa davant de les càmeres, tan sols ha estat sis mesos sense aparèixer a la pantalla, un èxit a l'abast de molt pocs. Jordi, a qui veiem els diumenges a la nit al capdavant de Gran Hermano revolution: el debate, viu entre Madrid i Miami. El presentador, que no es planteja canviar la seva residència a Madrid, té un apartament a la metròpoli nord-americana perquè li "prova" ser fora del seu "entorn habitual", perquè li serveix com a "oxigen", ja que "és una ciutat amb molta llum i amb molta aigua". González és a més un enamorat dels gossos. Per a ell, la seva gossa Olivia és "meravellosa, supereducada i elegant" i li aporta "molt d'amor".
Jordi, com et trobes?
Bé, estic amb jet lag perquè acabo d'arribar de Miami. Però si per anar a Miami cal patir el jet lag, ho faig, em compensa.
Ja acumules 32 anys fent televisió. Si et pregunto quin ha estat el moment que més t'ha marcat fins ara i per què, quin diries que és?
Vam fer un programa el 6 del desembre de l'any 1997 que està al llibre Guinness dels rècords perquè és el programa de televisió més llarg fet a Espanya. El programa va durar 25 hores sense parar, va començar a les dues del migdia de dissabte dia 6 de desembre i va acabar diumenge 7 de desembre a les tres de la tarda. Era un especial de Moros y cristianos, que era el que presentava en aquell temps. Va ser un programa dedicat a l'apadrinament de nens del tercer món, una experiència inoblidable, especialment en l'àmbit personal. Dirigir i presentar un programa en directe durant 25 hores és una cosa que no tornaré a fer perquè és molt heavy.
Què et sembla tot el que s'està dient d'aquesta edició de Gran Hermano revolution?
No puc saber tot el que s'està dient, és impossible, és a dir, d'un programa de televisió se'n parla contínuament, comenten moltes persones. És un gran programa de televisió, però és només això. Vull dir, ningú no es traurà la vida perquè l'audiència hagi baixat aquest any. Personalment, m'ho prenc així. És un programa de televisió excel·lent que aquest any ha aconseguit resultats més baixos que en edicions anteriors. En qualsevol cas, no necessito que hi hagi culpables per explicar per què l'audiència aquest any és inferior. L'oferta de televisió és cada vegada més potent i avui dia és un gran èxit que un programa tingui un 15 per cent d'audiència, mentre que fa anys amb aquesta mateixa xifra et treien. També et dic que estar tant de temps a la tele em serveix per dir que és només un programa de televisió, no és tan important. És més important gairebé qualsevol altra cosa de l'àmbit personal, oi? Al final la televisió és una cosa més de la feina.
Arnau Vila
Per què creus que s'està aconseguint aquesta audiència en comparació amb altres anys?
Honestament, ningú no pot contestar-ho perquè si fóssim capaços de diagnosticar això, també seríem capaços de prefabricar èxits i seríem més que multimilionaris. Tots els programes de televisió, del més car al més modest, es fan amb ganes de fer-los bé. És a dir, ningú no vol fer malament un programa de televisió. Tots els equips treballen el millor possible. A partir d'aquí, no hi ha res a retreure perquè tots fem el que podem el millor que sabem. D'altra banda, no hem de culpar l'espectador de res, ja que d'una manera absolutament lliure i sense compromís veu el que li ve de gust. Jo el primer. He estat molt fan de les quatre primeres temporades d'una sèrie de televisió i després la cinquena m'ha empatxat, no ho sé. A la televisió sempre hi ha el risc de si funcionarà o no funcionarà. Per què una cosa que ha funcionat com un tro en altres ocasions, ara funciona menys? No és una ciència exacta i per això fer televisió és una aventura molt trepidant.
Si Mercedes Milá hagués seguit al capdavant de Gran Hermano, hauria passat el mateix?
Teoritzar sobre això és molt fàcil. Si la meva àvia tingués tres rodes seria un tricicle. Jo soc partidari de la llibertat de pensament i d'expressió, però no m'hi posaré perquè, honestament, teoritzar sobre això és perdre el temps, és una ximpleria.
Vas començar Gran Hermano revolution: el debate a la franja del prime time i tot seguit el van passar al late night i van reduir la durada del programa, com ho vas encaixar?
Esportivament. El canvi d'horari és només el canvi d'hora d'arrencada, perquè igualment el programa acaba a les mil. Per això dic "bon dia", perquè realment és tard. Són pegues de l'ofici. Estàs fent el debat en late, de sobte et demanen que passis a prime time, després una altra vegada que passis a late perquè no s'està aconseguint el resultat que s'espera a la cadena... La televisió privada no deixa de ser una empresa que legítimament aspira a tenir un compte de resultats bo, per la qual cosa tot el que es faci dins dels marcs de la Constitució no ha de ser discutit. Em fa gràcia que afecti tant com una empresa gestiona els seus productes. L'empresa ho sabrà. De moment estic a la cadena de televisió més rendible d'Europa, serà que ho fem bé.
Com vas viure la fugaç reaparició de María Teresa Campos en el debat?
El primer programa el vam fer amb la Teresa com a convidada i jo encantat perquè és amiga meva. La valoro molt i li tinc afecte i respecte, ja està. No hi ha cap secret, ella no es va sentir còmoda, té la llibertat i la potestat de dir: "Si estic còmoda torno i si no, no torno". Ha decidit no tornar i no per això li tinc afecte o la respecto menys.
No estava còmoda per l'horari?
No ho sé. És com dir-te: "La Campos va a dormir aviat". És que no ho sé, no sé a quina hora se'n va al llit. Sé amb qui, però no a quina hora.
Parlant de Gran Hermano, tens ja un favorit perquè guanyi?
No, mai, mai. A més, fixa't que a les porres que fan els companys també poso els meus tres euros però mai no l'encerto. Puc dir-te ara que guanyarà Yangyang però ja veuràs com no. O sí, no ho sé. Però normalment no l'encerto.
Aquest estiu et vam veure al capdavant del debat Mad in Spain, per què creus que el programa no va acabar de tenir acceptació?
Perquè no va tenir l'audiència que s'esperava. Telecinco va plantejar un format de debat popular, que jo ja havia fet altres anys, i ho va encarregar a La Fábrica de la Tele, una productora molt solvent amb la qual he treballat i espero continuar treballant. El programa va tenir una repercussió més baixa del que s'esperava. Realment esperar-te, no et pots esperar gaire a l'estiu. L'experiment no va punxar, però segurament no va ser suficient. Si no, encara l'estaria fent, m'imagino.
Arnau Vila
Et sembla just que us acusessin de polititzar l'atemptat de Barcelona?
No ho vam fer. Nosaltres no polititzem en absolut l'atemptat. Ho lamentem i va ser un motiu per a un debat d'actualitat. No es va polititzar per part del programa, ni de bon tros.
Parlant de Barcelona, què et sembla la situació actual que s'està vivint a Catalunya?
Em preocupa perquè soc català, perquè soc contribuent i perquè s'han comès tantes imprudències que la situació em sembla lamentable. No soc independentista, com tampoc no crec en els horòscops i no demanaré perdó per això. No crec en els horòscops i no crec en l'independentisme. Són coses que a mi, particularment, em dol que passin al meu país. D'altra banda, plantejar-se la independència de Catalunya és una cosa que no prohibiria. Es pot plantejar però, des del meu punt de vista, s'ha de fer de forma professional i molt més assenyada. No es pot improvisar una independència per tapar amb una bandera les misèries, corrupteles i males gestions que han comès els que administren un país.
El proper 21 de desembre se celebraran eleccions a Catalunya...
Em sembla bé, encara que tard. Hauria demanat eleccions l'endemà de l'aplicació de l'article 155 però, naturalment, cal respectar els temps. La llei hem que respectar-la, ens agradi o no, perquè està gairebé tota ratificada pel Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament. Som persones que elegim nosaltres, els que votem. Tot el que sigui democràtic em sembla bé. Fins i tot em sembla bé que es convoqui un referèndum, que consti. Soc referendista. No sóc independentista però sóc referendista, és a dir, vull que em convoquin a un referèndum per poder dir que no vull aquesta independència que s'està improvisant.
Què en penses sobre que el procés català tingui presos polítics?
Crec que no són presos polítics, sinó que són polítics presos. Si em salto un semàfor en vermell em multaran. Per més que digui que no ve ningú, em multaran. No es pot. Si et saltes el semàfor o no poses el tiquet d'aparcament, quan passi l'hora, et multaran. Jo puc dir missa, però em multaran perquè la norma diu això. Per tant, què vols que et digui? Que sí que hi ha polítics presos? Sí. Hi ha polítics presos, hi ha empresaris presos, hi ha persones que com no compleixen la llei, doncs mira...
I sobre que s'apliqui l'article 155 a TV3?
Si no s'ha fet ja, no es farà. M'hauria semblat una barbaritat. Celebro que hi hagi hagut un punt de sensatesa en tot això i que no s'hagi fet. Crec també que és molt descarat el que han fet en aquests últims dos anys aquells que tenen poder directe sobre TV3 amb la Televisió de Catalunya. Em sembla vergonyós perquè TV3 és una televisió pública, i per pública entenc una televisió que ha de servir a tots els ciutadans d'un país. No només als que combreguen amb les idees del partit que està governant. Per tant, no estic d'acord amb el que han fet. Igualment, em va semblar molt malament la polarització dels telediarios de Televisió Espanyola per part del Partit Popular en l'època de majoria absoluta d'Aznar. TV3 ha fet el mateix sense majoria absoluta.
Jordi, et planteges en algun moment tornar TV3 o 8tv?
TV3 ha estat casa meva, on m'he fet professional, i fins i tot persona. Però a TV3 no torno ni com a convidat. No faré mai un programa tan bo ni millor del que vaig fer a TV3 amb Les 1000 i una, en el que vaig treballar durant dos anys. Ara la meva relació amb la cadena és molt incòmoda perquè no els agrada la meva manera de pensar, ni la meva manera de dir el que penso. No diria que estic vetat, perquè jo no faig servir les paraules que fa servir Pedro Ruiz quan diu per què no surt a la tele. Estic dolgut perquè, diguem, no reconec TV3, no me'n refio.
Canviant de tema i tornant a l'òrbita Gran Hermano. Cada vegada són més forts els rumors sobre la possible cancel·lació de Gran Hermano VIP, què en saps?
Jo, a data d'avui, et dic que no sé si es farà o no Gran Hermano VIP. És possible que sí, és possible que no, però, de veritat, no ho sé.
Per què no ho saps?
Perquè la cadena no ha comunicat encara res. Entenc que cada cadena no comparteixi les seves estratègies amb el públic. Les estratègies de cada empresa són seves.
T'ha enviat Jorge Javier Vázquez a l'atur?
Que Jorge Javier m'hagi enviat a l'atur és mentida perquè Jorge Javier no mana. I després, en tot cas, puc perfectament passar-me l'hivern de vacances perquè la meva situació contractual a la cadena, afortunadament, no depèn de si faig un programa o un altre. Estic fitxat per la cadena i si l'entrenador em treu a jugar, surto a jugar i si em deixa a la banqueta, em quedo a la banqueta.
Arnau Vila
Quin balanç fas d'aquest any 2017, tant en l'àmbit personal com professional?
Personalment ha estat un bon any. Hi ha hagut un canvi de residència, he conegut gent que està molt bé i he deixat de tractar gent que no està tan bé. Professionalment ha estat un any molt tranquil. Va començar amb Gran Hermano VIP i, després de les vacances, va seguir amb Mad in Spain, un debat que em va divertir molt de fer. Aquest últim trimestre es corona amb Gran Hermano revolution: el debate, que és el que estic fent els últims anys.
Tens nous projectes professionals de cara a l'any que ve?
La veritat és que no. Continuo vinculat a Mediaset fins a l'estiu del 2019 i espero que en tot el temps que em queda em pesin més els èxits que els fracassos. Això és el que fa que l'empresa cada any em vagi renovant el contracte i em continuï venint de gust treballar. L'important és que el balanç sigui bo.
Has dit en repetides ocasions que t'agrada Austràlia. Serà Sidney la teva nova destinació?
No. És veritat que he comentat això moltes vegades, però també he dit que tenim dret a canviar d'opinió. Vaig estar enamorat de Sidney, vaig tenir la intenció d'anar-me'n a viure allà, però després, per circumstàncies personals vaig haver d'ajornar-ho. Ara, amb els anys, tinc altres fascinacions que són, per exemple, Miami. I si em desenamoro de Miami, em desenamoro i me'n vaig a un altre lloc. No passa res. Crec que res no és per a tota la vida. Coneixem gent que se separa, creient quan s'ajunta que serà per sempre, oi?