Jordi González porta tota una vida dedicada als mitjans. Porta la comunicació a la sang, és un monstre televisiu, i podem dir sense temor a equivocar-nos, clar i català, que és un dels millors presentadors de la televisió d'aquest país de les darreres tres dècades. Després de 37 anys dedicats a aquest mitjà, compaginant-ho amb moltes èpoques fent ràdio, el Jordi bufarà aquest mes de setembre 60 espelmes. Canviarà de número al davant, posarà un 6, i, segons ell mateix, encara li quedaran 18 anys de vida. Si més no, si fem cas del seu propi vaticini que va deixar tothom fora de joc quan en una entrevista fa un any va confessar que sempre ha tingut la certesa de saber quan i com morirà: "Et dono una primícia: estic en condicions de dir-te que moriré als 78 anys, per causa d'un infart, en un avió. Ho sé des de sempre. Als 14 o 15 anys ho vaig tenir claríssim. Jo, és clar, deia en aquell moment: 'Jo moriré molt vell, molt vell, molt vell'. Quan jo vaig a fer-me una analítica de sang és per fer algo. Què et sembla?". González exposant la certesa que fa temps que li ronda pel cap, i pronunciada amb tota la calma del món i la tranquil·litat i satisfacció d'haver tingut fins el moment una vida plena, intensa i on no li ha faltat mai la feina que fa tan bé: "Escolta, ara no entrarem en qüestions metafísiques, però 78 anys està prou bé, eh? Penso que tinc un destí. No sé si està marcat, és una cosa que jo sé".
Els que l'hem conegut, hem treballat amb ell i l'estimem, esperem que s'equivoqui i en visqui molts més. O, si li hem de fer cas i l'encerta, gaudir-lo encara molts més anys fent el que millor sap. Perquè la tele i la ràdio d'aquest país no es poden permetre el luxe de prescindir d'algú amb el talent, la bonhomia i el magnetisme que té ell amb els espectadors i els oients. De moment, el bo d'en Jordi s'està prenent un any sabàtic. Merescut? No. Merescudíssim. S'ha guanyat a pols fer el que li surti del monyo, aturar-se un any, mirar al seu voltant, respirar... i viure la vida. Ser feliç, que d'això es tracta. I després de molts anys treballant, si ara ho pot fer, HO HA DE FER. I vaja si ho està fent. Servidor va coincidir el passat dissabte amb ell en un retrobament meravellós, sopant, rient, explicant confidències i recordant moments junts viscuts, amb la resta de companys d'un programa que quedarà per sempre més en les nostres vides, el Vitamina N, del qual ara fa 20 anys. El que vam xerrar queda en el record de tots nosaltres. Però sí que els confessaré una de les coses que va dir ell: la nostàlgia no serveix per res. I té raó. Hem de mirar el present i el futur. I el seu present i el seu futur, per a molts dels seus seguidors, té una pregunta que sobrevola el seu cap: fins quan?
Amb d'altres paraules va ser la pregunta que li va fer un bon amic que el coneix bé i ha treballat colze a colze amb ell molts anys, el Rocco Steinhouser. Va ser al programa El Circ de 8TV, on va anar el Jordi com a convidat. El programa de Frank Blanco va recordar el Vitamina N, com és lògic, i van fer un repàs de la seva carrera, els darrers anys a Telecinco, encarregant-se sobretot de debats de Gran Hermano o de Supervivientes. I el Rocco li pregunta: "Escolta, queda mig any de vacances... T'estàs plantejant tornar a treballar o realment dir 'Escolta'm, estic tan bé aquest any que ja està, que vull retirar-me'... I m'agradaria saber on?". El Jordi es pren uns segons per respondre i ho fa, com sempre, com només ell és capaç de fer-ho: "Us explico la meva teoria: l'aixeta que raja". Quina és aquesta teoria?
"Moltes vegades ens hem trobat una aixeta que raja, que està oberta i va rajant aigua. Però no t'adones que estava rajant aigua fins que algú no tanca l'aixeta. I a mi m'ha passat això exactament. Han tancat l'aixeta i veig que estic millor, sense que ragi l'aixeta. Hi ha moments que necessites soroll, però quan dius 'Ara vull pau i tranquil·litat', i tens pau i tranquil·litat, s'està molt millor que quan intentes tenir pau i tranquil·litat en una feina estressant i que crema molt". Feta aquesta analogia, el Jordi respon sense embuts a la pregunta del Rocco: "Jo tornaré a treballar al gener si m'engresca un projecte diferent al que he fet fins ara". Tant de bo li arribi. I si no, que sigui immensament feliç fins el 78 anys o més.