El Jordi González i la Júlia Otero són dos dels millors comunicadors que hi ha en aquest país. I punt. Tant l'un com l'altra porten tota la vida enamorant els espectadors i els oients tant de televisió com de ràdio. Han fet de tot, tenen un talent com pocs a l'hora de dirigir-se al públic, la càmera (i el micro) els estima i el seu currículum és dels que cal aplaudir. En el cas del de Barcelona, 3x4, La palmera, Això no és tot, Les 1000 i una, Moros y Cristianos, Vitamina N, Abierto al anochecer, TNT, Gran Hermano: el debate, Díselo a Jordi, La Noria, La Via Làctia, Hormigas blancas, Mad in Spain, Supervivientes: conexión Honduras, Lazos de sangre, D Corazón i molts altres. En el cas de la gallego-catalana: Una historia particular, 3x4, La luna, La radio de Julia, Jocs de nit, Un paseo por el tiempo, La columna, Las cerezas, Julia en la Onda o Días de tele.
Més enllà de la seva faceta professional, el Jordi i la Júlia comparteixen més coses. Per exemple, la seva bonhomia. Tothom que ha treballat amb ells, que ha format part en algun moment o altre dels seus equips, parla orgullós de la seva capacitat no només de lideratge, sinó també, d'empatia, d'amistat i de fer que tothom doni el millor de sí. Són la demostració que també es pot ser bona gent alhora que dirigeixes grans equips i condueixes programes d'èxit. Però és que a més a més, el González i l'Otero tenen una altra característica que els uneix: són amics. Molt amics. Amics íntims. Junts les han viscut de tots colors, s'han entès, ajudat, estimat, han tingut moltes quedades on s'han explicat la vida, molts dinars i sopars... i també alguna situació ben peculiar, que poc s'esperaven ells dos (ni els seus seguidors) que alguna vegada viurien.
L'ha revelat un bon amic de Jordi González, l'inefable Rocco Steinhauser, a l'imprescindible Versió RAC1 d'aquest dilluns, quan estaven comentant les notícies televisives. Posen una frase del gran Pepe Colubi a Ilustres ignorantes, que serveix per introduir un tema damunt la taula. Li pregunta el Rocco al Toni Clapés: "A tu, amb la veu tan radiofònica que tens, no t'han proposat mai doblar pel·lícules porno?"... Silenci a l'estudi i el Clapés, amb la seva veu vellutada, reconeix que "No..., però hi va haver un temps que volia fer doblatge i només em demanaven per fer ambients. Un director de la CCMA em va dir que tenia veu d'encostipat". Escolten Colubi que revela que "¿Sabéis quién ha comentado que fue dobladora de porno en su juventud? Julia Otero. Lo contó ella misma, que era jovem, había que ganarse la vida y trabajó doblando porno"... "No me jodas", se sent al programa... I realment, la cosa anava d'això.
Sorprenentment, la Júlia va doblar caiditas de Roma, situacions eròtico-festives, i més, en sus años mozos... I no ho va fer sola. Perquè Steinhauser ha anat més enllà, ha anat fins el fons de la qüestió, i mai més ben dit, i va trucar al Jordi, donada la seva amistat, i li va preguntar, "perquè són molt amics". Directament va voler saber si "a tu et sona, la Júlia, que tingués una època doblant pel·lícules porno?". No s'esperava la resposta...: "Sí... I jo amb ella".
Explica que va ser en una època on estava a Ràdio Miramar i no pagaven molt bé, i algú els hi va dir que doblant porno es pagava bastant bé. S'ho van dir l'un a l'altre i atenció: "al final vam acabar els dos doblant, al principi era molt divertit, però després, ja ens vam posar seriosos, perquè és clar, la Júlia em deia: '¡Métemela! ¡Métemela!'"... Si encara existeix aquesta escena, o pel·lícula X, amb aquests dos genis posant les veus, pot ser un incunable. Júlia i Jordi, meravellosos. O en aquest cas, Júlia i Jordi, meravell-oh...ooh...ooooh...sooos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!