El gran (pel talent, la bonhomia i la professionalitat, que no per l'edat) Jordi González ha donat una entrevista a la televisió on va presentar amb enorme èxit un enyorat programa com Les 1000 i una. El presentador català ha tornat a visitar TV3 concedint una entrevista al Planta baixa de Ricard Ustrell que li ha fet, però, en Xavi Canalias on ha deixat clar, entre d'altres coses, que "no tornaria a TV3 perquè ja hi he estat". Però, per què ens hem referit al començar aquesta peça a la qüestió de l'edat? Perquè el magnífic periodista ha sorprès els espectadors amb una confessió.
Anem a pams. González, que fa 36 anys que treballa a la televisió, que es diu aviat, i que ara presenta el debat de Supervivientes a Telecinco, va néixer el 26 de setembre de 1962. Per tant, aquest any bufarà 59 espelmes. Ha arribat a aquesta edat fent la feina que li agrada, trobant la felicitat en qualsevol lloc, sent conscient que "el més important de la vida és el cap, el que hi ha aquí dins" i aprofitant al màxim el que li ha donat la vida, que s'ha guanyat a pols a base de feina, esforç i una capacitat comunicativa com molt poques persones tenen en aquest país. Jordi González celebrarà d'aquí a uns mesos el seu 59è aniversari, i si hem de fer-li cas a ell mateix, li quedaran 19 anys de vida..... El col·laborador i l'entrevistat parlen de què farà González d'aquí a dos anys. De fet, de quin llibre llegirà González d'aquí a dos anys. Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Per què? Perquè ja li toca: "Cada deu anys el llegeixo, és veritat. I espero llegir-lo dues vegades més"...
Una afirmació que ha fet preguntar-se als espectadors i a Canalias: Per què només dues vegades més? Ell mateix ha respost: "Et dono una primícia: estic en condicions de dir-te que moriré als 78 anys, per causa d'un infart, en un avió"... Canalias amb els ulls com a taronges, al·lucina, "Això com ho saps? és una cosa teva instintiva?". I González continua la seva exposició d'una certesa que fa temps que li ronda pel cap: "Ho sé des de sempre. Als 14 o 15 anys ho vaig tenir claríssim. Jo, és clar, deia en aquell moment: 'Jo moriré molt vell, molt vell, molt vell'. Quan jo vaig a fer-me una analítica de sang és per fer algo. Què et sembla?".
El seu interlocutor no sap com prendre-s'ho i González, tan tranquil: "Escolta, ara no entrarem en qüestions metafísiques, però 78 anys està prou bé, eh?". "Dient-me això, tots tenim un destí?", pregunta Canalias. "Nooo. Penso que el tinc jo. No sé si està marcat, és una cosa que jo sé". González continua donant-li més arguments per confiar en les seves certeses: "Igual que sé quan una dona està embarassada si serà nen o nena". "Sempre ho encertes?". "Seeempre", assegura González. Els que el coneixem podem donar fe que això és així. Canalias vol saber més: "Et bases en algo o és instintiu". Resposta: "Res, veig... no sé. És més, els hi he dit a noies que estaven embarassades sense saber elles que ho estaven".
Més enllà de les sensacions que té amb la seva pròpia mort, la conversa ha estat una delícia, on han parlat de televisió, de Rociíto, de TV3, de T5 i on ha deixat anar alguna perla sobre la seva trajectòria després de 36 anys a la tele i per què no escriu un llibre sobre el que ha viscut: "En tot aquest temps només he conegut 4 persones, 4, que són quatre persones cretines. Es clar, jo no puc fer un llibre sense parlar d'aquestes quatre persones perquè formen part de l'univers de la tele, perquè a més a més, les 4, quina casualitat, fan pantalla. Llavors, o no les esmento, que seria absurd, o menteixo, i això no ho vull fer".
En Jordi, quan diu alguna cosa, cal creure-se'l. No parla debades. Tot i que ens quedem amb ganes de saber quins són aquests 4 cretins que fan pantalla, i això sí, tots els que l'estimem, esperem que per una vegada en la vida, s'equivoqui en el seu vaticini sobre la seva mort i puguem gaudir d'ell molts més anys.