Jordi González torna a estar fora de la televisió. Als seus gairebé 60 anys, els farà enguany, ha adquirit l'estatus d'estrella: cobra de Telecinco tant si fa programa com si no. El més rar és que fent-ne només un espai setmanal, el debat del reality que toqui els diumenges a la nit, aquest primer trimestre ja no el fa. L'han substituït per Toñi Moreno.
Ell encantat, viu entre les seves cases de Madrid, Miami, Brasil i Barcelona. I ha aprofitat un altre trimestre de vacances pagades per ser entrevistat a Catalunya Ràdio.
Roger Escapa a El suplement l'introdueix dient "Li xafardegen què compra al súper, viu entre Pozuelo de Alarcón i Miami. Ens ha obert les portes de casa seva". A la seva mansió a 20 km de Madrid, González es mostra com sempre, generós a les entrevistes. Com quan dir a EN Blau: "No soc independentista, com tampoc no crec en els horòscops". No es calla res:
Jordi González viu sol, amb espai, silenci i dues gosses: "No soc una estrella de la tele, soc un treballador de la tele, fa 36 anys que soc un professional de la tele. Una estrella és un ésser envoltat d'un paripé que em fa angúnia. No faig photo-calls, no vaig a estrenes, no vaig als llocs on van els famosos. Em fa angúnia".
"No estic en tensió a plató. Estic més tens al súper quan una dona em mira la cistella de la compra. Tenen morbo per saber què compro. Si compro paper de water, perquè faig caca, galetes i pistatxos"
Parla de Telecinco però sobretot de TV3. De Telecinco: "És pesat que em demanin que em posicioni a favor d'un o altre concursant. Que guanyi la Pepa o la Manela m'és igual. Desperto manies però està bé, vol dir que passes la pantalla".
De TV3 "Va ser la millor època, a Les 100 i una feia un laboratori de TV com només vaig fer després a City TV amb Vitamina N. Et deixen una tele perquè experimentis. Va ser el primer late night, de les onze a les tres de la matinada. És mentida que els catalans no vagin a dormir tard".
La gran pregunta és per què no ha pogut seguir fent carrera a TV3, com tantes altres estrelles va acabar marxant a Madrid (Carles Francino, Àngels Barceló, Andreu Buenafuente, Santi Millán...). La resposta no són només els diners.
González i la seva sortida de TV3: "Em va voler fitxar Telecinco per una morterada. Per fer el debat 'Moros y cristianos' em van pagar 100 milions de peles (600 mil euros l'any). Jo no volia marxar de TV3 però estava molt cansat. A Les 1000 i una jo feia de tot: director, presentador, productor executiu, guionista. I a sobre la CCMA em va demanar que alhora fes la tarda de 4 a 7 a Catalunya ràdio. Anava a dormir a les 4 i em llevava a les 8. Així 4 anys. No podia més. Telecinco em planteja fer un programa setmanal i jo li plantejo a TV3 que em passin fer un setmanal. Em van dir que no".
"Jo no marxo a Telecinco per la pasta, marxo per tenir més tranquil·litat interior i vital. TV3 no em va fer l'oferta i vaig marxar. Els diners en aquella època no eren importants. A TV3 no recordo què guanyava. A Telecinco uf. Em van pagar 100 milions de pessetes, a un nano de vint-i-pico d'anys!
Mai vaig perdre el cap perquè sé d'on vinc. Sé qui soc, he estat un nen amb problemes, era tartamut i molt gras i se'n fotien de mi".
Roger Escapa aconsegueix una molt bona entrevista, estil Eloi Vila: fora d'un plató o d'un estudi el convidat parla sense embuts de la part personal. Per primer cop de la seva semi-depressió:
"El confinament em va fer sentir molt impotent, passava els dies molt tristos perquè les notícies eren desalentadores. Em va crear una por terrible, no sabia si me'n sortiria. Em feia por per la gent que m'estimo. La meva mort no em fa por. Em fa por el dolor.
Vaig haver de treballar a Supervivientes sense mascareta. Anava sol en el meu cotxe a la tele 40 minuts per carreteres buides. Normalment no condueixo sol per Madrid perquè em fa por. I vaig perdre la meitat dels meus estalvis a la borsa. Em vaig posar nerviós, tenia un quadre d'ansietat. El psicòleg em va dirDosifica la informació, no estiguis enganxat, només consumeix informació a partir de les 3 de la tarda. Mai no vaig patir depressió però sí símptomes que podien portar a una depressió. Vaig començar a prendre un ansiolític a l'abril i a l'estiu ja no prenia la píndola".
"No sóc addicte a res, ni a la feina. Només a la cafeïna i a les dades d'audiència. Fa temps que vull deixar de treballar, de trobar a faltar la tele. Hi ha coses a experimentar. El meu pare era joier i es va jubilar als 68 anys i aleshores li feia mandra anar a la Muralla xinesa que era el seu somni. Jo només he treballat i he guanyat diners. Només conec el 25% del planeta i només sé fer espaguettis i només sé 3 idiomes. No sé penjar un quadre".
Per primer cop parla de les seves parelles. És reservat de tota la vida però aquest cop va més lluny que mai:
"Vius sol? Tècnicament sí, no tinc parella. Em fa mandra tenir parella. He tingut parella, he estat emparellat molt de temps, però m'agrada també no tenir-ne. Hi ha èpoques per cada cosa. A l'hivern és millor tenir parella i al Carnaval de Rio no. Depén del dia i del temps és millor tenir-ne o no. No demano excedències a la parella per anar al Carnaval. Sóc de parella tancada, relacions sòlides, com que no t'hi obliguen, ja que hi ets dedica-t'hi en exclusiva". Vídeo:
Jordi no accepta exclusives: "M'oferien 20 mil euros per ensenyar casa meva a una revista. Sempre dic que no, per no deure'ls res". Pocs noms s'han fet públics de les seves parelles. Dels seus ex, el seu company de City TV Enric Escudé va revelar la seva relació. I un altre dia Octavio Acebes va dir a Telecinco que Jordi va ser nòvio de l'actor Sergi Mateu.
Parla tothom menys ell. Elegant com sempre. Un dels millors. Jordi.