Sempre és trist quan els teus referents, aquells que has vist tota la teva vida davant d'una càmera, els que t'han emocionat amb el seu estil personalíssim i inconfusible durant molts i molts anys, pleguen, ho deixen, marxen. I ara, una d'aquestes persones, una d'aquestes icones, que s'ha passat la vida a TV3, diu que ja n'hi ha prou d'aquest color, es jubila. Parlem del mític Jordi Robirosa, la veu, però també la barba, de les retransmissions de bàsquet de Televisió de Catalunya, la persona que s'ha passat més hores en un pavelló o una pista, parlant del Barça, de la Penya, del Manresa o de qualsevol equip català, o de fora, de l'NBA, per exemple. L'home que ha fet de les retransmissions d'aquest esport un art i que sempre ens ha provocat somriures mentre miràvem els jugadors encistellar, amb un estil únic.

Ara, després de molts anys, el Jordi ha decidit que penja les botes, o en el seu cas, el micro. Vol dedicar-se a partir d'ara a la seva família, la seva dona i els seus fills, als quals adora, el noble art d'il dolce far niente, veure paisatges preciosos i dedicar-se a una altra cosa.

El Jordi, amb la seva dona i els seus fills, fan patxoca. Servidor, que comparteix passió europeista, com ell, feliç de veure'l com un escapulat més al Nou Sardenya. On ja deixarem de veure'l tant com ara és a TV3. Perquè ja ha decidit que ha arribat l'hora de la jubilació. Recentment ha visitat el Tot es mou i l'Helena Garcia Melero li ha verbalitzat el que molts espectadors pensem: "No t'hauries de jubilar mai, Jordi Robirosa. No ho facis. Però si estàs com un gínjol!". I ell, que hasta aquí hemos llegado: "Sí, dona, sí. Tot té el seu final. Helena, el meu temps ja s'ha acabat. Ja està, no passa res". Un Jordi que en la conversa ha confessat una de les seves característiques marca de la casa, d'on ve això d'apostoflant, la paraula que va lligada a ell per sempre més: "És un galicisme, és 'époustouflant'. A casa, el meu avi tenia nacionalitat francesa, la meva mare la doble nacionalitat. Parlàvem català sempre, eh? Però aquesta era una paraula que jo havia sentit catalanitzada. Per mi el més important és la família, però immediatament després va la llengua catalana".

Gràcies per tots aquests anys. Gràcies per tot aquest temps a TV3 i per la defensa que sempre ha fet del català. Jordi Robirosa, meravellós. O com diria ell, apostoflant.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!