Jordi Sánchez es diferencia de Jordi Sànchez per l'accent. El polític de Junts el canvia a accent obert mentre l'actor conserva les arrels familiars, amb la a tancada. Des que el còmic va sortir de la UCI per la Covid és un home nou. Diu que durant la malaltia i els dos mesos en cures intensives va pensar molt en la seva família. Ara el seu Instagram és un àlbum familiar.

L'actor de La que se avecina i Plats bruts no acostuma a presentar en públic la seva parella ni els fills però per la tardor ha fet una excepció: ensenya la seva mare, la mare de Jordi Sánchez Zaragoza, la senyora Zaragoza. I una tradició que a Madrid no entenen gaire: els boletaires. Sánchez mostra ser-ne un expert perquè ha plogut i el bosc és ple de rovellons:

750 mil followers esperen amb candeletes els posts de Jordi Sánchez i els regala una foto pletòric de salut, amb la mare. Ell la italianitza, la mamma: "Rovellons & la mamma. El Primo De Las Setas, Els Tiets Dels Bolets". La família castellana li diu "el primo de las setas" i la catalana "El tiet dels bolets". En sap.

Qui l'ha felicitat és una altra actriu catalana que apareix a la sèrie de José Luis Moreno. Loles León: "La mama què guapa!!!! Petons carinyo ❤️🔥". Jordi Sánchez està molt recuperat del coronavirus que va patir el març passat:

Jordi Sánchez el dia que surt de la UCI, Instagram

L'afició a sortir a "caçar bolets" és molt catalana: cistell de vímet i secretisme sobre les millors zones on collir-ne. A Madrid personatges com Pablo Motos es feien creus que el seu invencible programa a Espanya, El hormiguero, era derrotat dia rere dia per programes de TV3 com El caçador de bolets, i va denunciar-ho: "Es que en Catalunya me ganan hasta las setas".

Mentre les presentadores com Núria Marín de Telecinco surten en bikini donant per acabat l'estiu, l'actor català inaugura la tardor i la temporada de bolets:

Netejant bolets a Campelles (Ripollès), setembre del 2021, ACN

Jordi Sánchez GTRES

Després d'haver estat en coma 24 dies el gust dels rovellons és diferent, com el primer cop que se'n tasta un. A la primavera es debatia entre la vida i la mort i a la tardor feliç amb la seva mare. Jordi Sánchez, un dels nostres.

----

Així va explicar la malaltia i com va ingressar d'urgències a l'hospital.

"Els quatre primers dies són com una grip. Jo tampoc vaig tenir gaire febre, però no acabava de trobar-me bé". Un pronòstic que va empitjorar amb el pas dels dies, fins que els metges el van posar en coma induït. "He estat dormint tota l'estona i he tingut uns somnis terribles". 

El pitjor moment va ser quan es va despertar. "Vaig pensar que el meu fill estava mort. Estava trist i fet un merda. Fins al tercer dia no em vaig atrevir a preguntar si el que havia somiat era cert. Després em van dir que no i em vaig posar a plorar". 

Uns somnis fruit de la gran quantitat de medicaments que va haver de prendre. "Estàs tan drogat que tot el que somies et sembla real. És terrible. Perds la noció del temps i al·lucines. Fins i tot vaig arribar a fer els papers per enterrar el meu fill".