Jordi Sellas es defineix com a productor perquè treballa a la productora i al Consell de direcció de Minoria absoluta de Toni Soler i Paco Escribano. Sellas s'encarrega d'Ideal, Centre d'Arts Digitals, un nou concepte de veure art en una experiència immersiva. És al carrer Doctor Trueta al Poble Nou, molt lluny del centre de Barcelona. Allà hi havia uns platós on s'hi gravava el Polònia del principi. Acaba de denunciar haver estat víctima d'un robatori amb pistoles que fa por.

Sellas es va fer popular com a presentador de TV3 al programa Generació digital que ell va estrenar però que va acabar deixant i el va substituir Lluís Marquina. Sellas era jove: 33 anys.

Jordi Sellas, any 2012, TV3

Ara Sellas té 43 anys i treballa a una de les productores més exitoses de Catalunya, no només de TV amb Polònia o Està passant sinó que fan ràdio, cinema, teatre, expos o llibres. Tot amb èxit.

Sellas lamentarà el dia que va sortir  de la feina cap al tard i va patir un gran ensurt, que comença a ser massa habitual a Barcelona, robatori amb força, com Susana Gallardo, dona de Manuel Valls al Turó Park. O Marc Vidal de La Sexta. Elsbarcelonins han substituït els turistes estrangers en el paper d'atracats a punta de pistola:

Jordi Sellas, web Minoria absoluta

El relat posa els pèls de punta. Explicat per Jordi Sellas en primera persona: "Ahir a la nit, dues persones em van empentar quan caminava cap al cotxe sortint de la feina. Quan vaig caure a terra em van robar el mòbil que duia a les mans i fugir corrent. Instintivament, vaig aixecar-me i em vaig posar a córrer cridant i intentant que algú els aturés"

"Mentre els perseguia, carrer amunt, algú els va intentar aturar sense èxit fins que un cotxe se'ls va creuar al mig del carrer. Del cotxe en van sortir dues persones que van aturar a un dels lladres, a terra. L'altre, el que duia el meu mòbil robat, va caure uns metres enllà".

"Ens vam trobar tots quatre a terra (jo estava exhaust perquè ja no tinc edat de certes coses), quan un dels dos lladres va treure una pistola de color negre i va apuntar a la persona de paisà que retenia al seu company".

Carrer doctor Trueta, 196, abans eren uns estudis de gravació, Google Imatges

"La meva experiència en pistoles no permet en cap cas distingir de si es tractava d'una arma real o no. Al seu torn, la persona anònima que havia sortit del cotxe va treure davant meu una altra pistola, es va identificar com a policia i van quedar tots dos davant meu apuntant-se".

"Resulta que les dues persones que havien baixat del cotxe per aturar als lladres eren mossos de paisà que estaven circulant pel carrer i havien sentit els meus crits. El lladre va deixar la seva arma (que va resultar ser falsa) i el meu mòbil a terra, i va fugir corrents".

"En un moment, tres vehicles oficials dels mossos van aparèixer per gestionar la situació. Tot això va passar en menys de 5 minuts. Després de passar per comissaria per omplir i signar els documents necessaris, vaig recuperar el telèfon i vaig poder marxar a casa".

Jordi Sellas a TV3

El tuit final és el pitjor: "La sensació de mal cos que et queda quan has estat víctima d'un robatori d'aquest estil, que afortunadament no té conseqüències físiques, és difícil d'explicar".

Un mòbil caríssim arrencat de les mans, dos paios armats fugint, policies de paisà armats desenfunden la pistola reglamentària al mig del carrer, gent per terra, més fugides. Sembla una pel·lícula de James Bond però és la Barcelona de Colau.