Els 9 presos polítics independentistes indultats han començat a recuperar el temps robat per l'esperit repressor del Tribunal Suprem. Bé, si més no intentar-ho: han estat més de 3 anys engarjolats, una barbaritat impossible de compensar. No serà, però, per manca de ganes i d'il·lusió: en aquest camp van forts, afortunadament. Un bon exemple és el de Jordi Turull, emocionat en sortir de Lledoners i més convençut que mai del seu desig de sobirania per al seu país. Un país que s'estima, de punta a punta. Ara bé, el de Parets té un indret molt especial dins del seu cor, i que l'ha trobat a faltar durant aquest tortuós camí: és a l'Alt Urgell i es diu Josa del Cadí, un petit poble a 1.400 metres d'altura, un entorn privilegiat i una població que et fa sentir en família.
En Jordi i els seus no s'ho han pensat dos cops i passen el cap de setmana a Josa de Cadí, un raconet de muntanya que visita sovint des que tenia 7 anys d'edat. Allà té tot el que necessita per ser feliç i recarregar energies: natura, excursions, vida tranquil·la i l'escalf d'uns veïns que coneix perfectament. Turull l'ha enyorat durant la privació de llibertat, especialment a la Setmana Santa, però això ja és història. Ha tornat i espera continuar fent-ho durant els pròxims anys. La seva exclamació a les xarxes socials omple de joia, malgrat els patiments que ha hagut de suportar: "Ara sí. Per fi!". L'entusiasme de tots aquells que s'estimen i respecten el conseller és enorme, més gran que el Pedraforca, a poca distància d'aquest emplaçament.
Efectivament, estimat Jordi, ara sí. Per fi! S'ho mereix, això i molt més. Que en gaudeixi.