Jorge Fernánez Díaz, un dels ministres de l'Interior més foscos de la democràcia, va passar pel plató de La Sexta Noche d'Iñaki López per presentar el seu llibre de memòries. És la moda actual entre les velles glòries del PP. "Cada día tiene su afán", diu el títol, que no va pas malament encaminat. L'exministre va passar 5 anys al càrrec de la seguretat de l'estat, i va tenir uns quants "afans", que bàsicament es podrien resumir en destruir enemics servint-se de totes les eines al seu abast, que eren moltes. Fins i tot, algunes de divines, com el seu àngel custodi, Marcelo. A Catalunya el coneixem moltíssim, per activa, per passiva i per amnèsia selectiva. Perquè la presència a plató del ministre que condecorava verges mentre conspirava contra líders democràtics, el que meditava al Valle de los Caídos com alliçonar la policia patriòtica, es pot resumir en un "yo no sabía nada" interminable i esbiaixat. Minosaber. Sobretot el que no l'interessa que se sàpiga.
La trobada va acabar servint de rentat d'imatge surrealista del polític que millor domina les clavegueres de l'estat, el que sap quina és la tecla per aconseguir allò de que "la fiscalia te lo afina", o fins i tot el que reconeix que quan el van gravar al seu despatx no es va cometre cap il·legalitat, però que no hem de fer cas perquè han manipulat les seves paraules. Ja saben, el món està contra ell, un servidor lleial de la pàtria i Déunostresenyor, immaculat i pur. Ni "operació Catalunya", ni 'Kitchen', ni mandangues. Només algun petit error, però es defensa amb el típic "los otros son peores". La xarxa s'ha hagut de tapar el nas durant la trobada.
Jorge Fernández Diaz La Sexta Noche
Jorge, el revelat Las Vegas (que no rebel), no se'n recorda de gairebé res del passat, menys d'una cosa: d'intoxicar i "arrimar el ascua a su sardina". És a dir, escopir sobre els independentistes catalans i contra els socialistes que estan venent la pàtria, a més de llançar idees ridícules i cavernàries. El millor exemple, la proposta de canvi d'aspirant a president del Govern espanyol, el requisit del PP per recolzar un executiu socialista. El nom fa caure de la cadira fins a les persones més tranquil·les i assenyades: Josep Borrell. En serio Jorge?, que diu l'anunci. Bye-bye.