Jorge Javier Vázquez va ser un dels primers personatges televisius a mostrar el seu dolor per l’atac de Barcelona.
Ho va fer sense necessitat de paraules, ni d’imatges: tan sols el nom de la ciutat escrit en blanc i emmarcat en un fons negre. La foscor va ser, com a tantes altres persones, allò que va sentir just després de l’atemptat.
Dies després dels fets, ha volgut retre el seu particular homenatge a la ciutat, i ho ha fet des de les vivències personals.
Entre aquestes, el badaloní recorda les “connotacions màgiques” que tenia Barcelona quan el seu pare li deia que se n’anaven cap a la capital. Barcelona significava viatjar en metro i pujar les escales mecàniques dels grans magatzems. Volia dir anar a les cavalcades de Reis i passejar els diumenges al matí precisament per La Rambla.
A diferència de la Barcelona de quan era nen, Jorge Javier assegura que en va descobrir una altra en entrar a la universitat. “Vaig tenir la sort d'estudiar la meva carrera a la Universitat Central, a plena Plaça Universitat. Enyoro aquella Barcelona humida i sensual on vaig gaudir i vaig cremar la meva primera joventut”, deixa clar. En aquests sentit, relata que “quan queia la tarda” es perdia “pels carrerons del Gòtic o Gràcia, un dels meus barris preferits”.
Jorge Javier es mostra orgullós d’haver viscut a la Barcelona dels noranta “que va captivar el món gràcies a l’empenta d’uns Jocs Olímpics, que la van transformar en una ciutat moderna”. Diu que “no es difícil” estimar una ciutat així. El que no pot entendre és que alguna gent "intenti desfermar l’odi en un lloc que provoca tantíssim amor”.