Els Premis Ondas se celebren al Gran Teatre del Liceu com un homenatge al gran teatre que suposa la seva concessió. Es diu que els concedeix Ràdio Barcelona però qui decideix és PRISA i la SER. I no hi competeix tothom. Per guanyar-lo cal haver-s'hi presentat: "Serán aceptadas las candidaturas presentadas a través de otros medios de comunicación, de cualquier persona de reconocido prestigio dentro del campo de la comunicación y las propuestas de miembros del propio jurado". És a dir, algú ha de dir "Soc tan bo que vull que em donin l'Ondas". No competeix tothom sinó qui creu que n'és mereixedor. Un altre element d'aquests guardons és que no és democràtic sinó elitista. Mentre els Oscar, els Goya o els Gaudí són fruit de la votació multitudinària dels professionals, altres com el Premi Planeta, els Festivals de Cinema o els Ondas qui premia és un jurat. Per tant, qui tria el jurat tria els premiats. I el jurat el tria la Cadena SER que acostuma a premiar-se a ella mateixa. Enguany no ha estat una excepció i el premi gran, el de ràdio, va per Àngels Barceló, la principal locutora de l'emissora, catalana instal·lada a Madrid, que ha heretat Hoy por hoy el matinal líder des de tempos d'Iñaki Gabilondo. Barceló rep el premi per 40 anys de carrera, en té 61. Va començar a Catalunya Ràdio fent de redactora d'Informatius l'any 1983:
Aquella joveneta que va entrar a TV3 i Catalunya Ràdio, la CCRTV (ara CCMA) rebrà 41 anys després un Ondas, premis que ella ha presentat com a estrella de la SER. Ha passat a la Història dels Premis l'únic guardó que els presentadors s'han negat a lliurar, el que va guanyar Jorge Javier Vázquez al capdavant de Sálvame. Veníem d'una època salvatge d'Aquí hay tomate, un programa de cor molt més agressiu i el de Badalona es va saber reinventar més relaxat, madur i foteta a Sálvame. Tant que va rebre el premi més cobejat pels presentadors de tele. Però aquell dia Carles Francino i Àngels Barceló es van negar a lliurar-li i van obligar-lo a rebre'l de mans d'un actor català, Jordi Bosch, que no tenia cap relació amb els premis, els premiats ni amb res més que promocionar una obra de teatre sobre el rei Artur. Va ser una vergonya que vista avui dia ja només avergonyeix dues persones: Francino i Barceló.
Avui Jorge Javier, molt de tornada de tot, li ha dedicat un tuit foteta a la Barceló, senyal que encara té aquesta espina clavada:
Vázquez està traumat per aquell lleig de la digna Barceló: "Le he cogido pánico a aparecer en público. Todavía espero una explicación de esas personas que van de defensoras de la libertad. Soy un compañero". Ara Jorge Javier li torna el mal desvelant un rumor que corre per la Cadena SER contra Àngels Barceló. Per la promoció de la seva obra de teatre va anar a la SER i el van avisar que vigilés si es trobava Àngels Barceló pels passadissos: “Una persona que lleva 8 años en la SER me dijo que por ese pasillo pasa ella. Esa persona que no diré quién es me dijo 'Llevo trabajando en esta cadena ocho años, coincido en el ascensor con ella [Àngels Barceló] un montón de veces y todavía no se ha producido el día que me diga ‘buenos días’”. Classista o maleducada, segons es diu a la SER. Al català Jorge Javier encara li cou el que li va fer la catalana Barceló als catalaníssims premis Ondas. Per això són els guardons més esperats de l'any per EN Blau, pel marro.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!