Sembla mentida però en ple 2023 encara hem de lamentar constants atacs homòfobs en la nostra societat. Tot i els avenços, encara hi ha imbècils impresentables que vomiten la seva homofòbia i no es tallen ni davant les càmeres de televisió, així que imaginin la de fets, insults i agressions abjectes que es perpetren cada dia quan als agressors no els està veient ningú ni surten per la tele. El que acabem de viure al Sálvame és lamentablement paradigmàtic. Un insult en directe, una agressió fastigosa a algú, en aquest cas, al seu presentador, pel simple fet de ser homosexual.
Jorge Javier Vázquez estava presentant programa com cada tarda. Connectaven amb un reporter a Cadis per abordar una informació sobre Canales Rivera amb un testimoni a peu de carrer. L'home està parlant en pantalla partida amb el presentador de Badalona, assegut a plató. Mentre es fa la connexió amb el reporter, enmig d'un carrer, passa ràpid un cotxe pel seu costat, una furgoneta, i un impresentable, un graciós amb voluntat de fer-se el protagonista, aprofita que el cotxe no s'atura per cridar, amb la finestra del copilot baixada, un impresentable "Jorge Javier... maricón!!".
En sentir-ho, a Jorge Javier se li posen els ulls com a taronges. Aixeca les celles, mira cap al costat als seus companys de programa i deixa anar una primera resposta meravellosa. Una reacció sensacional, carregada de sarcasme: "Pero si ya se sabía, ¿no? Me parece raro que después de 25 años, que lo que digan sea maricón. Ah! ¿Que en Cádiz no lo sabían?... Pues está Cádiz como para no saberlo". Brillant. Intervé, però, Miguel Frigenti, a qui no li ha fet tanta gràcia: "A mí eso es algo que me lo hacen contínuamente también, y me sienta ya mal. Muchas veces cuando voy andando". Segueix JJ: "Vamos... uno no se puede enfadar cuando te describen...".
Passat un moment, però, es posa seriós i diu a les coses pel seu nom: "Pero te digo una cosa: en este país, y viene muy bien que sucedan estas cosas, tenemos que avanzar muchísimo todavía, porque esto nos pasa muchísimas veces, y hemos naturalizado este tipo de situaciones, pero son agresiones, son insultos, nos pensamos que hemos avanzado muchísimo, hemos avanzado, es verdad, pero nos queda avanzar muchísimo más y esas situaciones son las que muchísimas veces, gente como yo y de mi colectivo, tenemos que hacer frente por la calle, y además no nos podemos revolver porque sería muchísimo más, y lamentablemente tenemos que bajar la cabeza y pasar de largo. Eso es lo que pasa".
No cal afegir res més.