Joan Carles torna com un guiri més al que va ser el seu regne durant dècades. L'emèrit vola d'Abu Dhabi a Sanxenxo després de 2 anys amagat de la ciutadania i de la justícia, justament el trajecte a la inversa que va fer aquell agost de 2020, quan va fugir cames ajudeu-me. No ho fa, és clar, per oferir explicacions, demanar disculpes o restituir tot allò del que se l'ha acusat (que no jutjat, gràcies als seus amics dels tribunals). Ho fa per fer-se un homenatge amb els col·legues de regates, com si aquí no passés absolutament res. Aquest és el nivell del personatge. Un viatge de plaer que tindrà com a colofó un breu encontre familiar a La Zarzuela, l'enèsim paperot de la seva carrera. A Galícia li espera un bany de masses joancarlista, el sector més ranci de la monarquia espanyola. Però vaja, que si pensa que la seva estada serà una passejada militar, ha begut oli. Li xiularan les oïdes més sovint del que es pensa.
El modus operandi del monarca i "pare de la democràcia", sempre entre unes cometes ben grans i ben iròniques, és de traca i mocador. Ha esperat que passés la tempesta a la gàbia d'or dels seus benefactors àrabs, somicant "pobrecito de mí", "quiero volver", "me aburro" i lamentacions per l'estil. I quan diem passar la tempesta, volem dir el temps necessari perquè la Fiscalia arxivés qualsevol causa punible amb arguments tan assenyats com "ha prescrit" o "no pot respondre judicialment perquè és inviolable". Quan els togats han fet la feina bruta, ara sí, avió privat i a passejar-se com un campió pel país al qual ha enganyat. La seva única causa oberta és a Londres, i malgrat que és lletja (assetjament a l'examant Corinna) i que no podrà escapolir-se com ha fet a Espanya, en tractar-se d'una demanda civil no pateix per acabar amb una condemna de presó. Ho arreglarà amb un acord extrajudicial per no haver de donar més explicacions i pagant una morterada per tapar-ho. Diners que, per d'altra banda, tots sabem d'on sortiran, oi?
Així doncs, les dues espanyes tornen a estar més dividides que mai, mentre el jet de l'emèrit s'acosta perillosament a la península. Alegria i joia espanyolista cavernícola, estupor i indignació d'aquells amb un mínim de sentit de la dignitat. El problema no és que torni, no. És com ho fa i amb quin objectiu. Passar-s'ho de conya, punt final. La resta li importa un rave. O fa veure que no li preocupa, és clar. Però les veus que el destrossen i el sentencien són incomptables. Algunes d'elles pertanyen a autèntics líders d'opinió, com el presentador català més famós de l'Estat. El més seguit, malgrat la davallada de les audiències dels seus programes. Parlem de Jorge Javier Vázquez, que no ha callat davant el despropòsit, el penúltim, que està perpetrant el Borbó i la seva colla d'aduladors. El de Badalona no el suporta. I té bones raons, com les que va explicar a Sálvame hores abans de la publicació del famós comunicat anunciant la seva tornada. "Me parece muy poco serio volver a España después de todo a un acto de placer. Siempre ha puesto el placer por encima de todo".
En Jorge al·lucina en colors amb la poca vergonya que emana la situació que estem vivint. I s'adreça als periodistes que s'han acreditat per cobrir la visita, proposant-los la pregunta que tot informador hauria de fer a l'emèrit. Una que segur que irrita els seguidors del Borbó i de la pròpia Corona. "Espero que los periodistas le puedan hacer preguntas, porque antes como era rey no se podía. Por ejemplo "¿Se considera un rey corrupto?". Aquesta és bona, és la pregunta. Però vaja: no imaginem els professionals dels mitjans jugant-se el seu lloc de feina incomodant Joan Carles, ni tampoc al fugit oferint cap resposta convincent. Tampoc cap discurs o homilia, com aquelles clàssiques del 24 de desembre: "Igual que hacía los discursos de nochebuena diciéndole a todos los españoles que fueran leales y ejemplares, ahora que dé sus explicaciones a los españoles".
Clica a la imatge per sentir les paraules de Jorge Javier Vázquez:
Espanya torna a treure la pandereta a passejar per saludar el seu personatge més estimat... i menys recomanable. No és benvingut, "majestat".