La festa va ser grossa i la ressaca encara dura. La princesa Elionor no ha deixat indiferent ningú. Tampoc es pot dir que hagi convençut els escèptics, alhora que cap incondicional haurà baixat del carro. Hem vist la seva posada en escena i hem comprovat que és el que el règim espera que en sigui. Que res no canviarà sota el seu futur regnat. Que és una més de la cadena. Decepció? Gens ni mica. Tampoc esperàvem miracles. Un Borbó és un Borbó. Amb 18 i amb 85. Els tenim molt vistos, estudiats i patejats. 

L'únic acte de rebel·lia és menjar hamburgueses de cansalada amb els seus compis reclutes. Fins i tot beure xampany a recepcions i actes oficials. I ja. Elionor desperta certa llàstima, com la institució que representa. Sacrificar la joventut i la mateixa vida per un negoci com el seu és trist. Una reflexió que sulfurarà a la tropa cortesana, que aquests dies va infladíssima. Però és compartida per molts “súbdits”, també per VIPS amb gens de por a mullar-se. Un d'ells, Jorge Javier Vázquez. El que fou el presentador més poderós i mediàtic de l'estat espanyol haurà perdut pes i rellevància a la pantalla, però quan opina la seva veu no passa desapercebuda. De rei a reina, parla clar. 

Leonor entra en el coche EFE
Leonor / EFE

Jorge Javier escriu la seva columna a la revista Lecturas i fa una crònica domèstica del seu cap de setmana a Badalona. Té un dinar familiar amb la mare, germans, nebots i cunyats, i el tema de conversa és l'hereva del tron i l'espectacle de circ organitzat al seu voltant. “Pese a la simpatía que despierta la princesa no hay nadie en la mesa que se proclame monárquico. Lo bueno es que la muchacha no molesta. No así Victoria Federica o Froilán, quienes en este hogar de Badalona no provocan mucho entusiasmo. Y estoy siendo comedido, que conste. “A ellos les encantaría que les tuvieran que hacer la genuflexión, como a los Reyes”, se escucha decir en la sobremesa. Y cosas más duras que no escribo porque yo valgo más por lo que callo que por lo que cuento”. 

Jorge Javier Vázquez y su madre Mari TV3
Jorge Javier Vázquez i la seva mare Mari / TV3

Sobre l'Elionormania viscuda a Madrid, diu que “pasé por la Puerta del Sol. Había un pantalón enorme con una foto de la princesa y el edificio de la Comunidad de Madrid estaba iluminado con los colores de la bandera de España. Ojalá un día esa Comunidad aparezca iluminada con los colores del arco iris. Pero vamos, eso me parece tan improbable como que Victoria Federica se convierta en una mujer simpática y educada”. Passa analitzar a la princesa, i surt la grossa. “Me quedé bastante frío. Puede que, incluso, sintiera pena por ella. Me parece una tortura tener que asistir a conciertos de música que ni te van ni te vienen, cenar con gente que no te interesa lo más mínimo, sonreír por obligación cuando estás rota por dentro por culpa de un desencanto amoroso. Saber que no puedes tontear con nadie por WhatsApp porque el destino ha querido que un día tengas que ceñirte la corona de Reina de España”. I fa la pregunta punyetera: “Qué hacemos ahora con Leonor”. La resposta, “lógica y sana”, és contundent: “No le queda otra que enfrentarse a un referéndum sobre su futuro”.