Que el 'Deluxe' tornés a entrevistar Massiel té una lectura positiva. Amb una mica de sort, no la tornarem a veure fins d'aquí a uns quants mesos. Ha cobert la quota de 2021, vaja. No és que tinguem res personal contra la cantant i guanyadora d'Eurovisió, però les butaques del plató comencen a tenir la forma de la seva anatomia. I cansa. Molt. La sintonia aparent amb Jorge Javier Vázquez té bona part de culpa d'aquesta insistència. Hem dit bé: aparent. Perquè cada vegada que es troben a televisió les seves diferències són més acusades. Si ara mateix arribés un extraterrestre (molt apropiat, tenint en compte els OVNIS que cauen del nas de Kiko Matamoros), segur que s'adonaria que en realitat no se suporten.
El principal motiu d'aquesta fricció és d'origen polític. La Massiel sempre ha estat una artista molt vinculada amb l'esquerra, el progressisme, la llibertat, etcètera. Però sembla que "a la vejez, viruelas". Vaja, que això van ser pecats de joventut, perquè actualment destaca més pels seus rampells dretosos (perdó per l'expressió) que per ser la cantant roja. I en el programa de 'rojos y maricones' del català això no només grinyola, és que equival a un pecat venial. Un bon exemple, l'entrevista de setembre de 2020. "Irene Montero me pone de mala leche", "leo cosas en Facebook y no me gustan", "Pablo no me toques los huevos, no vamos a hablar de república"... Els ultres, aplaudint amb les orelles.
Anit també van xocar per temes polítics. Tot per un comentari despectiu sobre Yolanda Díaz, nova musa de l'esquerra espanyola, i que l'havia empipada per la visita al Papa Francesc. "Desde que se pone trajes de 4.000 euros y se peina y se tiñe, también está estupenda”. Una mentida d'aquelles que llegeix a Internet, perquè en realitat el vestuari és de 250. I en Jorge Javier va saltar: "Hostias, es acojonante. Una mujer con una capacidad intelectual como la tuya que se agarre para desprestigiar a una profesional ir vestida de una manera adecuada me parece una cosa terrible. No te mereces esos comentarios. Tu trayectoria no merece esos comentarios”. Però on van saltar espurnes de debò no va ser per política, sinó per un altre personatge polèmic i insofrible: Miguel Bosé.
La Massiel, com que és amiga de tota la divinitat del famoseo espanyol, va intentar anar amb peus de plom excusant la vessant negacionista del cantant mentre el lloava pel seu llibre de memòries. Sí, aquell que ha promocionat insultant, faltant el respecte i maltractant els periodistes que no li demanaven allò que ell volia. Vázquez li retreia això, posant l'exemple de la periodista d''El País' Luz Sánchez Mellado, que reflectia perfectament la tensió i l'agressivitat amb la que Bosé despatxa els informadors.
"No se puede ir por la vida maltratando a la gente". La cantant va contraatacar amb una frase que li naixia de les entranyes. I la va fer grossa: "Tú has sido un gran maltratador". El de Telecinco va trigar en assimilar la càrrega de l'acusació i s'enfilava per les parets, enfurismat. "Me parece que por dar una respuesta me pones en una situación que no me merezco. Me parece muy injusto. Mañana es ese el titular. Podré tener prontos y enfadarme, pero no se me puede llamar bajo ningún concepto maltratador". La Massiel abaixava el cap i es retractava, però l'episodi ja forma part de la història de la televisió.
Dues grans preguntes: té raó la cantant? I mirant al futur: ha estat l'última vegada que la veiem a Telecinco?