Jorge Javier Vázquez, el seu enemic és un cadàver, sarcasme brutal

Jorge Javier Vázquez ha quedat colpit per la mort de dues persones del seu entorn. Una és real i lamentada per tothom, la de l'actriu Concha Velasco. No només la considerava un ídol i referent, també era una amiga. La pena per la de Valladolid ha estat genuïna, cosa que també ha passat en el segon cas luctuós. Però aquest no és de tanatori ni capella ardent, és una mort simbòlica. D'índole professional. El foten fora, o se'n va, sempre hi haurà versions que expliquin la jugada des de la seva barrera. Tant se val, Borja Prado està fora de Mediaset. Aquest mes, hastanunqui.

El fill de l'administrador de Joan Carles de Borbó plega després de 18 mesos al comandament del transatlàntic audiovisual.  Les seves decisions i estratègies estan deixant en un plugim la davallada d'audiència que va patir Telecinco durant els últims compassos del regnat de Paolo Vasile. La mare de totes les tempestes és aquí. Els seus canvis, projectes i altres han estat lamentables. No és només culpa seva, també d'Alessandro Salem, pero l'italià es queda i l'expresident d'Endesa surt. El fracàs més bèstia, el de 'TardeAR', per molt que el vulguin maquillar. La mesura més polèmica, matar 'Sálvame'. I la gran mentida d'una televisió apolítica, al descobert. Comencen les conseqüències i les rectificacions. I Jorge Javier n'està ben atent. 

Vázquez està mà sobre mà a Telecinco, lligat amb un cordill d'or, platí i safirs. Allò de 'Cuentos Chinos' era un passatemps enverinat, el van fulminar al cap de tres setmanes. Les relacions amb 'La Fábrica de la Tele', productora habitual dels formats del de Badalona, és pèssima. Se l'han carregat, acabem de saber de primera mà que Òscar Cornejo i Adrián Madrid tanquen la parada. Era la crònica d'una mort anunciada, li havien tret la producció de 'Socialité', que se la queda Christian Gálvez, i queda pendent el marró de Risto Mejide, 'Chester' i 'Todo es mentira'. Jorge Javier sap que no treballarà més amb els seus col·legues d'èxit de les darreres dècades, i espera que li vagin caient encàrrecs. El que ha vist, finalment, és el cadàver de Prado també passar per davant de casa seva.

La reacció de Vázquez és d'un sarcasme extrem. "Una pena muy grande. Siempre se nos van los mejores". Ambigu, interpretable. Es pot aplicar aquesta frase feta a tot i a tothom. Però no dubtin que, tractant-se de Vázquez, aquest guant porta una B i una P brodades amb meticulositat. Un que et bombin de primera categoria. Certa justícia, en definitiva. Tu em mates, però mors abans de poder celebrar-ho. Fote't.