Ja fa molt més d'un mes que un dels programes més icònics (i polèmics) de la televisió abaixava la persiana per darrer cop. El passat 23 de juny, Sálvame posava el punt i final a 14 anys en antena, ocupant les tardes de Telecinco de safareig. 14 anys, que es diu aviat. Un dels programes més representatius (per no dir, el que més) del que ha estat Telecinco durant tot aquest temps. Els col·laboradors van dir adeu amb un especial de quatre hores, que va ser un exercici de nostàlgia amb alguns dels millors moments del programa, amb diferents protagonistes que hi van formar part, amb els principals col·laboradors, amb moltes llàgrimes, amb una foguera final i amb una gran i destacada absència: la del seu pal de paller, la seva cara, l'ànima de Sálvame, el seu presentador, Jorge Javier Vázquez.

Kiko Hernández, Kiko Matamoros, María Patiño, Belén Esteban, Gema López, Laura Fa, Rafa Mora, Alonso Caparrós, Miguel Frigenti, Canales Rivera i companyia elogiaven el seu company i jefe, tot i l'absència sonada, que feia dies que es produïa. JJ va plegar, va marxar cap a casa i no va voler saber res, ni entrar per vídeo o per trucada ni, per descomptat, presencialment. "¡Viva Jorge Javier Vázquez!", cridava María Patiño. "No lloréis, que no está muerto, que está muy vivo", deia Adela González. "Me dá mucha rabia que no esté aquí", lamentava Carmen Alcayde. "Ha tenido que soportar muchas cosas que no ha soportado otro presentador", apuntava Miguel Frigenti. O Antonio Montero: "Es el tipo más listo que ha pasado por la tele". I Kiko Hernández: "¡¡Jorge, que te quiero!!". Tothom lamentant que Jorge Javier Vázquez no hi fos. I la frase més encertada de totes, la de Terelu Campos: "Sálvame es Jorge Javier. Y Jorge Javier es y será siempre Sálvame", deia la filla de la Campos abans de donar pas a un vídeo on es veien diferents moments del presentador català al llarg d'aquests 14 anys.

salvame10
Jorge Javier Vázquez, el gran absent del darrer 'Sálvame' / Telecinco

El presentador català, absolutament missing des de dies abans del tancament del seu programa. I a xarxes, tres quartes parts del mateix. La darrera publicació que teníem fins ara era una on se'l veia a ell assegut en el banc d'un parc, somrient, del passat 3 de juny, on deia coses com "Quiero dar las gracias a todas aquellas personas que se han puesto en contacto conmigo para mostrarme su cariño, su apoyo y su comprensión. Vuestras palabras me hacen sonreír, emocionarme hasta la lágrima y seguir pensando que valió la pena. Pero a veces hay que parar. El cuerpo y la mente te envían señales y a lo largo de mi vida yo he sido poco de hacerles caso. Hasta hoy. Necesito parar para cuidarme. Para preguntarme qué quiero. En estos momentos, volver es lo último en lo que pienso".

Fins avui. Perquè Jorge Javier Vázquez ha reaparegut, molt lluny d'aquí. Concretament, a l'Argentina, a Buenos Aires, al costat de l'actriu, cantant, ballarina i directora teatral Nacha Guevara. Un Jorge Javier sense ulleres, amb els cabells més llargs i menys prim que els darrers temps. Però el que ha cridat l'atenció ha estat especialment el text, que continua en la mateixa línia de fa un mes i mig. Després d'anar a veure la seva amiga al teatre i "verla actuar tres días seguidos, y los tres acabé llorando a lágrima viva", se n'ha adonat del "poder terapéutico del teatro en todo su esplendor" i de com de necessaris són els amics en moments complicats: "Vine por ella a Buenos Aires. Para verla, para agradecerle todo lo que me enseña desde la distancia a través de sus charlas y de sus entrevistas. Está siendo un viaje emocional muy intenso que me tiene con la lágrima a flor de piel en todo momento". I novament, missatge als fans preocupats, que no ha fet sinó que preocupar-los encara més: "Pienso mucho en vosotros, en todos aquellos que dedicáis un instante de vuestra vida para escribirme y dedicarme palabras llenas de cariño y de aliento. Gracias siempre. No sabéis cómo me arropan el alma. Os deseo un mes de agosto inolvidable. Hasta siempre":

A jutjar per la reacció massiva a xarxes, els seus fans volen que torni quan abans, millor. I sobretot, que torni recuperat.